La dimensió i l'abast dels casos i la significació dels noms implicats i de les entitats, afegit al moment de crisi econòmica que travessem, exigeixen reaccions que vagin més enllà del "plou, però ja escamparà". El que ja sabem del "cas Millet" i el que comencem a saber de l'anomenat "cas Pretòria" indica que estem davant d'una forma d'actuar i de fer que ha estat molt habitual en una bona part dels partits i les institucions polítiques catalanes.

No tots els polítics són iguals, ni tots els càrrecs públics impliquen abusos de poder i tractes de favor o cobrament de comissions. Però necessitem respostes i instruments que acompanyin una tasca judicial que acostuma a aparèixer quan tot ja està fet i que, a més a més, és notablement lenta.

Una via de resposta, ben coneguda als països que més netedat demostren en la gestió dels diners i afers públics, és la màxima transparència en tot allò que té a veure amb l'actuació de l'administració. I més quan les tecnologies de la informació i la comunicació ho faciliten i ho permeten. No val dir que s'ha publicat allò o allò altre al Diari Oficial o que s'ha fet un concurs públic. Cal que als webs de la Generalitat, de les diputacions i dels ajuntaments, qualsevol ciutadà o entitat pugui veure qui contracta què i a quin cost.

Només cal veure l'esforç que està fent respecte d'això el govern Obama amb els webs Data.gov o amb Gpoacces.gov. A tot govern que de veritat vulgui lluitar contra la teranyina dels interessos i els lobbies que sempre voregen el poder, li calen aliats. Li cal control social constant i sistemàtic que l'ajudin a obrir caus de brutícia i calaixos de corrupció.

La democràcia necessita contrademocràcia ciutadana per poder guanyar la batalla de la corrupció, ja que, si no, els escàndols acaben portant perills de populisme i demagògia, com passa en aquests moments en alguns països d'Europa.