A manca de més dades, criden l'atenció l'heterogeneïtat sociològica i ideològica dels detinguts, l'aparent transversalitat de la trama -si és que hi ha una trama-, cosa que, amb una mica de sort, impedirà convertir l'escàndol en munició per al bombardeig recíproc entre el PSC i Convergència.

Val a dir que l'aparent relació dels dos grans partits amb el cas no resulta del tot simètrica: mentre que els senyors Prenafeta i Alavedra són dos jubilats de la política institucional (el primer, des de fa 19 anys; el segon, en fa 12), el senyor Bartomeu Muñoz, en canvi, és l'alcalde del vuitè municipi més poblat de Catalunya, vicepresident de la Diputació de Barcelona i una peça clau del poder socialista metropolità.

De qualsevol manera, el nou afer de corrupció accentua el desprestigi de la cosa pública, augmenta el ja exagerat protagonisme de jutges i fiscals, erosiona l'"establishment" polític i ens fa assemblar una mica més a la Itàlia de Tangentopoli. Al Reagrupament de Joan Carretero es deuen estar fregant les mans, i amb motiu.