Copenhaguen

La UE donarà entre 20.000 i 50.000 milions d'euros als països emergents perquè contaminin menys

Actualitzat a les 15:36 h   30/10/2009

Els països de la Unió Europea s'han posat finalment d'acord. Aniran a la cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen del desembre amb unes xifres a la mà. Els Vint-i-set accepten donar entre 20.000 i 50.000 milions d'euros als països emergents perquè es modernitzin i contaminin menys. Ara volen negociar amb els Estats Units i el Japó per concretar quants diners hi posarà cadascú. Els Vint-i-set, però, encara no estan d'acord sobre qui ha de ser el futur president de la Unió Europea, tema que s'abordarà en una cimera extraordinària que se celebrarà després que la República Txeca ratifiqui el Tractat de Lisboa, que podria entrar en vigor el pròxim 1 de desembre.

"La Unió Europea té ja un mandat per a Copenhaguen, una posició forta, i segueix liderant el procés", ha assegurat el president de torn de la UE, el primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt. "Ara esperem que uns altres ens segueixin", ha afegit. "Podem dir a tothom que estem llestos per a Copenhaguen. Portarem aquest missatge a Washington, a Nova Delhi i a altres capitals", ha indicat per la seva banda el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, durant la roda de premsa final de la cimera comunitària.

Els líders europeus han reconegut finalment que les mesures de lluita contra el canvi climàtic podrien costar als països en desenvolupament al voltant de 100.000 milions d'euros anuals el 2020, dels quals entre 22.000 i 50.000 milions d'euros haurien de procedir del finançament públic internacional. La resta provindria de la combinació dels esforços dels mateixos països en desenvolupament i els ingressos del mercat de carboni.

El Consell Europeu també ha "pres nota" dels càlculs de la Comissió Europea segons els quals les països en desenvolupament necessitaran un finançament anual urgent de 5.000 a 7.000 milions d'euros, al qual contribuiran tant la UE com "aquells estats membres que puguin, d'acord amb la seva situació econòmica i financera, amb la part que els correspongui equitativament d'aquestes despeses".

Reinfeldt ha deixat clar que aquesta primera ajuda serà, doncs, una "aportació voluntària". L'aportació de la UE al finançament públic internacional no ha estat concretada, però els Vint-i-set sí que han donat pistes sobre la magnitud que podria tenir, en assenyalar que tots els països del món -excepte els més pobres- hauran de contribuir-hi en funció "de la seva responsabilitat per les emissions mundials i de la seva capacitat de desemborsament, atribuint un pes considerable als nivells d'emissió".

Totes aquestes xifres només han pogut ser acordades a força de concessions als països de l'Est. En concret, els Vint-i-set han acceptat deixar la porta oberta a la utilització dels drets d'emissió que va establir el Tractat de Kyoto una vegada expiri aquest acord a la fi de 2012, una opció que reportarà importants ingressos a les economies més modestes del bloc, ja que poden vendre els crèdits que no hagin utilitzat abans d'aquesta data a altres estats membres.

Segons el text de conclusions d'aquest Consell Europeu, la transferència de drets d'emissió "haurà d'abordar-se de manera no discriminatòria, a fi que no afecti la integritat mediambiental de l'acord de Copenhaguen", la qual cosa significa que l'opció no queda descartada per complet com demanava, entre d'altres, Alemanya.

A canvi d'aquesta concessió els països de l'Est han acceptat no només que es posposi el debat sobre quant ha d'aportar cada estat membre a les ajudes als països en desenvolupament, sinó que el mecanisme que s'apliqui dins de la UE estigui basat en el que s'acordi a escala internacional, que amb tota probabilitat tindrà en compte el PIB i la responsabilitat per les emissions a cada país.