Barcelona

L'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes celebra els 15 anys de feina per l'integració social dels homosexuals

Actualitzat a les 00:55 h   16/11/2009

"Als meus pares els va caure el món a terra, pensaven que estava boja", explica l'Angela. En un primer moment el seu pare la volia enviar al psicòleg, fins que no va tenir més remei que acceptar-ho. L'Àlex no volia acceptar que era homosexual, i s'esforçava per sortir amb noies, però la història sempre acabava malament. "Sentia que no era feliç, que em faltava alguna cosa", explica. Aquestes experiències són una mostra de la feina de l'AMPGIL, que celebra el seu quinzè aniversari. I ho fan denunciant que el "bullying" a les escoles encara és molt present i reclamant a la Generalitat que s'apliqui el pla antidiscriminació del 2006.

Els fills es treuen una pressió de sobre, i els pares creixen com a persones. Aquest és l'objectiu de l'AMPGIL, que posa en comú el que senten pares i fills amb altres famílies que els passa el mateix. "Jo no volia un fill homosexual", "pensava que els meus pares em matarien"... expressions habituals en els pensaments de pares i fills, que s'acaben convertint en "no entenc per què no vaig ser valent, els ho hauria d'haver dit abans", i "em vaig adonar que les discriminacions no serveixen per a res".

Aquestes reflexions es poden veure en un documental que ha presentat l'Associació de Mares, Pares i Familiars de Gais i Lesbianes, i que es basa en l'experiència familiar de reconèixer i acceptar l'homosexualitat d'un fill. Els pares passen per tres moments bàsics: quan el fill ho verbalitza per primera vegada i llavors se n'ha de parlar; quan els pares ho han d'acceptar i no veure-ho com un problema, i quan s'ha de reflexionar per adonar-se que és una cosa normal i que no s'ha de discriminar a ningú.

Fa quinze anys un grup de quatre dones van fundar l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes. Era la primera iniciativa en què els pares donaven suport a altres pares per afrontar l'homosexualitat dels seus fills i filles. Des d'aleshores han participat en les reivindicacions amb altres representants d'aquests col·lectius fins a veure reconeguts drets com el del matrimoni per a persones del mateix sexe i l'adopció. Quinze anys després, consideren que, tot i aquests avenços legislatius, cal fer avenços socials. Encara que el govern l'any 2006 va aprovar el pla interdepartamental per a la no-discriminació d'aquest col·lectiu, des de l'associació es diu que fa falta posar-lo en pràctica, sobretot pel que fa a l'àmbit educatiu.

Reconeixen que el compromís polític ha fet un salt qualitatiu des que es van organitzar, però que l'acceptació social encara no està completada. I que cal començar per les escoles, on encara s'estigmatitza molts nens homosexuals.