Madrid
Actualitzat a les
07:13 h
23/11/2009
Deu dels tretze submarinistes supervivents del naufragi, dijous, d'un vaixell al mar Roig ja han tornat a casa. Els passatgers critiquen les feines de rescat, tant de la tripulació com de les autoritats egípcies, així com l'estat previ de l'embarcació. El malson, però, continua per a les famílies dels dos ofegats. Continua la recerca dels cossos de la parella valenciana, però la germana i la cunyada de les víctimes denuncien que Egipte vol girar full i demanen ajuda al govern espanyol per recuperar els cadàvers.
Els cadàvers dels dos submarinistes
ofegats el 19 de novembre en un creuer al mar Roig encara no s'han recuperat i els seus familiars reclamen a les autoritats espanyoles que moguin fitxa. Denuncien que Egipte pretén tancar el cas perquè
no tenen prou recursos i temen que afecti el turisme. Per evitar-ho, la germana i la cunyada de les víctimes han demanat directament al president espanyol col·laboració per poder localitzar els cadàvers i repatriar-los.
Els pares de la parella desapareguda s'han
reunit amb els responsables de la recerca, juntament amb Jorge Sánchez. Ell és un dels tretze turistes espanyols que van sobreviure al sinistre i fill del director del centre de submarinisme d'Alacant que va organitzar el viatge. Continua a Sharm al-Sheikh, a l'espera que trobin els seus companys desapareguts, Israel Pérez i Maria Lourdes González, de 33 anys.
La família ha
sortit molt desesperançada d'aquesta reunió. Asseguren que no veuen solució al tema i que el govern egipci no els dóna respostes. Temen que els seus fills quedin per sempre atrapats al fons del mar Roig a l'interior del vaixell que va naufragar. Les autoritats locals al·leguen que és
molt difícil rescatar l'embarcació i els cossos. De fet, els equips egipcis són incapaços de trobar el vaixell, que es creu que és a uns 1.000 metres de profunditat. Per això la família demana al govern espanyol que els doni un cop de mà.
Crítiques pel rescat
Els supervivents han arribat a Espanya aquest diumenge al migdia i no han estalviat
crítiques a les feines de rescat i a les pèssimes condicions del vaixell. Asseguren que quan es va enfonsar no hi havia mala mar i reiteren que des del primer moment van alertar que la nau no estava en condicions, perquè s'escorava cap a un costat. La resposta que van rebre és que "tenia dos dipòsits d'aigua, un de ple i un altre de buit", explica un dels supervivents. La mateixa nit de sortir es va enfonsar.
Denuncien que
ni el capità ni la tripulació van donar l'alerta en cap moment. Ja ho han denunciat, però falta que trobin resposta en la justícia. Fins i tot expliquen que "el capità va ser el primer que va abandonar la nau deixant els motors en marxa. La tripulació ens seguia a nosaltres, que fèiem el que podíem, i
van intentar treure-li el salvavides a una noia".
"Tot
va ser molt ràpid, en poc més d'un minut vam començar a sortir de les cabines. Les llums estaven apagades, s'escoltaven crits per totes bandes. Ens vam adonar del que passava perquè el vaixell estava escorat i alguns queien del llit i els de baix tenien la cabina plena d'aigua", relata Antonio García.
Finalment, van trobar la barca de salvament i una llanxa pneumàtica i van disparar bengales. Durant
dues hores i mitja van ser a l'aigua i alguns van començar a tenir hipotèrmia fins que va arribar un vaixell de rescat, que va començar a traslladar-los a la costa. García critica també l'assistència sanitària a terra.
Luis Miró, l'últim que va veure amb vida Israel, ha explicat que la mateixa víctima li va dir que no creia que poguessin sortir vius del vaixell. Luis, amb una llanterna, va trobar una via d'escapament, però Israel es va quedar dins del vaixell. La família especula que
devia voler esperar la seva parella, Maria Lourdes, que s'havia quedat en una cabina del passatge.