Barcelona

La crisi fa aflorar un nou perfil de sense sostres amb persones més joves i amb estudis

Actualitzat a les 22:22 h   22/11/2009

Les associacions i organitzacions no governamentals que ajuden les persones sense recursos no s'acaben de creure els discursos que parlen d'un inici de sortida de la crisi. Diàriament veuen com augmenten les llistes d'espera en tots els seus serveis. Coincidint amb el Dia dels Sense Sostre, denuncien que la crisi farà augmentar considerablement el balanç dels que es veuen abocats a viure al carrer a final d'any i alerten que responen a un nou perfil: més joves i amb més estudis. Un canvi que ja es comença a notar als menjadors socials.

Lluc Ferrero és un dels trenta residents de la casa d'acollida que la Fundació Arrels té al barri del Poble-sec de Barcelona. Hi va arribar fa uns nou mesos després d'una dècada vivint a la intempèrie per iniciativa pròpia. La llar Pere Barnés va obrir les portes al novembre del 2007 i és un recurs per a persones que fa anys que viuen al carrer. L'objectiu és que, des d'aquí, facin el salt a una situació definitiva.

La casa Pere Barnés és fruit de la inversió privada, però té un concert amb l'Ajuntament de Barcelona, que finança un nombre important de les places. El perfil del resident és un home solter, de 45 a 55 anys, amb pensió per disminució reconeguda i en situació crònica d'exclusió social. Uns trets que, d'aquí a poc temps, aniran deixant pas a un nou perfil d'usuari.

Es tracta de gent cada vegada més jove, més ben vestida i amb titulacions acadèmiques, fins i tot universitàries. Molts tenien un negoci i l'han hagut de tancar o s'han quedat sense feina o s'han separat i han perdut el pis en trobar-se que no podien fer front a una hipoteca. Alguns tenen família però no volen que se sàpiga que han caigut en desgràcia, d'altres no tenen ningú a qui demanar ajuda.

Els menjadors socials ja han començat a rebre aquests nous usuaris, on la demanda s'ha incrementat notablement, i segons el director de comunicació de la Fundació Arrels, Ramon Noró, en dos o tres anys molt d'aquests probablement es trobaran en situació consolidada de desarrelament víctimes d'aquesta crisi. Que acabin o no al carrer depèn de la suma de carències en factors d'edat, personals, externs i de salut.