Barcelona

Amics de Quim Monzó l'homenatgen en el llibre "Com triomfar a la vida"

Actualitzat a les 19:46 h   27/11/2009

L'escriptor Quim Monzó es deixa radiografiar per amics i coneguts en el llibre "Quim Monzó. Com triomfar a la vida". El volum és un homenatge a l'escriptor barceloní en forma de calaix de sastre, ja que agrupa retrats fets per amics com Empar Moliner, Biel Mesquida o Àngel Casas, fotografies inèdites i cartes personals, tot sota la batuta del crític Julià Guillamon, que és qui n'ha dirigit l'edició. A banda del llibre, d'aquí a tres setmanes s'inaugura al Centre d'Arts Santa Mònica una exposició dedicada a Monzó.

Quim Monzó no es considera un triomfador, "treballo cada dia", explica. En canvi, creu que Fèlix Millet sí que n'és, ja que "després del que ha fet, continua lliure. L'admiro profundament". El títol de "Quim Monzó. Com triomfar a la vida" és, segons l'escriptor barceloní, ""el més estúpid possible" i l'ha escollit per burlar-se dels llibres d'autoajuda.

El llibre és un experiment de crítica literària que vol radiografiar les diverses facetes de Monzó a través de fotografies, cartes personals i articles d'amics seus. Escriptors com Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Empar Moliner i Àngel Casas, l'editor Jaume Vallcorba, el fotògraf Pedro Madueño o el dissenyador gràfic América Sánchez són alguns dels que han participat en l'aventura.

El crític Julià Guillamon és qui s'ha fet càrrec de l'edició, que vol completar l'exposició que s'inaugurarà el 18 de desembre al Centre d'Arts Santa Mònica. Guillamon ha explicat que va començar el projecte fa tres anys, després de rellegir tota l'obra de Monzó. Guillamon s'ha endinsat completament en la intimitat de l'escriptor, obrint els calaixos de casa seva, despenjant quadres de les parets per posar-los a l'exposició i recuperant les notes que treia a l'escola.

Com ho veu Monzó

En la presentació del llibre, Quim Monzó ha dit que tot el que espera és que s'inauguri l'exposició del Centre d'Arts Santa Mònica per, posteriorment, tancar-se en ell mateix i construir "un mur que ni el de Palestina". Sobre la feina de Guillamon, l'escriptor ha dit que des de fa sis o set mesos ha tingut "un individu a casa, obrint-me calaixos i preguntant-me quin dia de 1973 m'havia posat uns calçotets blancs".