Barcelona

La reforma de l'impost de successions bonificarà les rendes baixes i mitjanes i s'aplicarà progressivament

Actualitzat a les 22:42 h   28/11/2009

Els plans de reforma de l'impost de successions que ha anunciat el govern comencen a concretar-se i el conseller d'Economia, Antoni Castells, n'ha presentat les línies generals als seus socis de govern: ICV i ERC. La proposta del govern preveu bonificacions molt importants en els casos de rendes baixes i mitjanes, i s'aplicaran progressivament. No s'arriba a la pràctica eliminació de l'impost, com demanen CiU i el PP, però el govern espera que l'oposició n'accepti el model. La proposta preveu eximir de l'impost els patrimonis de fins a 500.000 euros que s'heretin entre cònjuges -en lloc dels 18.000 actuals-, mentre que el límit quedarà en 400.000 euros entre pares i fills.

El principal objectiu de la reforma de l'impost de successions presentada pel conseller d'Economia, Antoni Castells, als altres partits del govern és una reducció radical de la tributació de les herències a favor dels cònjuges, descendents i ascendents. Segons el govern, això significarà suprimir de fet l'impost en les herències entre cònjuges i pares i fills, llevat dels patrimonis importants.

Així, la proposta de reforma deixa fora l'herència de l'habitatge habitual del difunt, que actualment ja compta amb una reducció del 95% amb un màxim de 500.000 euros. Fins ara, però, quan un fill o un cònjuge heretava, a més de l'habitatge habitual, altres rendes -com per exemple una segona residència, uns terrenys o un compte corrent-, només es podia descomptar un màxim de 18.000 euros a l'hora de pagar els impostos.

Amb l'actual llei, si heretéssim, per exemple, una segona residència per valor de 120.000 euros hauríem de pagar 12.352 euros a Hisenda. La reforma preveu estalviar el total de l'impost, fet que suposaria una reducció del 100%. Si la segona residència que heretem tingués un valor de 500.000 euros, també ens n'estalviaríem un 96,5%.

La reforma no beneficia tant les rendes altes. Si el que rebéssim a part de l'habitatge habitual tingués un valor de cinc milions d'euros, la diferència entre el que pagaríem ara i el que hauríem de pagar si es reforma l'impost és només d'un 17,5%.

La conselleria vol continuar garantint que les rendes altes aportin més diners a les arques públiques però descarregar les rendes mitjanes i sobretot les herències entre cònjuges i pares i fills.

Si s'aprova la reforma, es faria per fases per reduir l'impacte sobre els pressupostos fins que s'apliqués totalment l'1 de juliol del 2011.