Nouakchott

La hipòtesi que els terroristes d'Al-Qaeda hagin segrestat els cooperants catalans "és la pitjor"

Actualitzat a les 08:16 h   01/12/2009

La hipòtesi que els terroristes d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) hagin segrestat els tres cooperants catalans a Mauritània "és la pitjor", segons admet Francesc Osan, director de l'ONG Barcelona Acció Solidària. Des de l'organització alerten que, si es confirma la pista islamista, el segrest "ja no és només un problema de diners, sinó polític". Aquest dilluns, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat que "tot apunta" que "som davant d'un segrest d'islamistes radicals". Fonts del govern han concretat que podria tractar-se l'organització integrista Al-Qaeda del Magreb Islàmic. L'executiu de Mauritània ha demanat excuses pel segrest.

Els tres cooperants segrestats són Albert Vilalta, Roque Pasqual i Alícia Gámez. En el moment del segrest, tots tres viatjaven en el vehicle que tancava la caravana. Al cotxe no van trobar ni restes de sang ni cap impacte de bala, però, en canvi, hi havia  casquets de fusell a terra. El segrestadors només es van emportar els cooperants i van deixar a l'interior del cotxe tots els objectes de valor.

El Ministeri d'Afers Exteriors treballa conjuntament amb el govern maurità per localitzar els segrestats. També s'han posat en contacte amb el país veí, Mali, per agilitzar-ne la recerca. El govern espanyol ha ofert a Mauritània avions i helicòpters de la Guàrdia Civil que fan controls a la zona, i França també ha volgut col·laborar-hi posant-hi un avió militar d'última generació.

En les pròximes hores, els responsables de la Caravana Solidària decidiran si tornen a Catalunya o si continuen el viatge. De moment, la trentena de persones que integren el comboi s'estan en un hotel de la capital de Mauritània, a Nouakchott, a l'espera de rebre notícies dels seus companys segrestats. El president de Barcelona Acció Solidària, Josep Carbonell, ha demanat "celeritat" al govern espanyol en aquest cas en una entrevista al programa "El secret", de Catalunya Ràdio.

El govern de Mauritània ha demanat excuses pel segrest dels tres catalans, a la vegada que ha manifestat el seu temor que això comprometi la relació amb l'estat espanyol. Aquest dilluns els responsables de l'ONG s'han reunit amb l'ambaixador espanyol al país, Alonso Dezcóllar, i amb els ministres mauritans d'Afers Socials i Sanitat, que han expressat la seva solidaritat amb els afectats. Mentre continuen les tasques de recerca, encara no s'ha atribuït ningú el segrest.

Tot i que tothom apunta a Al-Qaeda, alguns experts en terrorisme islamista assenyalen que el "modus operandi" del segrest no acabaria d'encaixar amb aquesta organització terrorista. Fa cinc anys que Al-Qaeda intenta establir-se a Mauritània després d'haver-se consolidat a Algèria. Els serveis diplomàtics, antiterroristes i d'intel·ligència espanyols fa temps que segueixen de prop i miren de reüll tot el que passa a la zona del Sahel. És una franja del sud del desert del Sàhara on conflueixen diverses fronteres i països, i on creuen que els islamistes radicals s'han fet forts i campen lliurament.

Els serveis d'intel·ligència occidentals creuen que, aglutinats des del 2006 sota la franquícia africana d'Al-Qaeda, hi han trobat refugi i han aconseguit crear una xarxa de camps d'entrenament terroristes mòbils. Al-Qaeda del Magreb Islàmic ha reivindicat nombrosos atemptats en els últims anys i no és la primera vegada que segresta turistes i cooperants occidentals. A finals del 2007, a Mauritània, van matar 4 francesos i, a començaments d'aquest any, en van segrestar 6 de diverses nacionalitats.

De vegades, les reivindicacions són monetàries, per poder comprar armament, però d'altres són més polítiques. I aquí els serveis d'intel·ligència estan més que preocupats. Espanya, juntament amb França, figura com un dels països més directament amenaçats per aquesta branca d'Al-Qaeda. I sense anar més lluny, la pàgina d'internet des d'on es fa propaganda i es reivindiquen les accions es diu Al-Andalus Foundation.

La dona de l'alcalde de Barcelona anava en el comboi

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha revelat que la seva esposa i la del delegat de la Presidència Ignasi Cardelús formen part del grup de 14 cooperants de la caravana que són a Dakar i que hi ha un altre grup de 7 en una ciutat marroquina. Hereu ha explicat que entre els 53 membres de la caravana hi ha diversos treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, entre ells Toni Camps, de l'àrea d'Esports, que és el  portaveu del grup de 32 membres del qual formaven part els segrestats.

El projecte més important a l'Àfrica occidental

La Caravana Solidària va sortir el 22 de novembre del port de Barcelona. Es tracta del projecte humanitari més important que es fa a l'Àfrica occidental. La iniciativa, organitzada per Barcelona Acció Solidària, té per objectiu transportar el material recollit per 35 ONG catalanes. La caravana, en la seva novena edició, transporta al Marroc, a Mauritània, al Senegal i a Gàmbia més de 3.000 caixes de material corresponents a 106 projectes.