Si a aquest mateix projecte hi afegim el decret que vol regular la temperatura als locals públics per retallar el consum elèctric, és contradictori amb haver comprat fa 15 dies quota contaminant a Ucraïna per valor de 30 milions d'euros. I anar a la cita de Copenhaguen amb el crèdit que dóna ser el país europeu més allunyat del compliment de Kyoto. Si l'anunciada reforma laboral ha de passar, en part, per la negociació d'horaris retallables, com ja fan a Alemanya, sorprèn que no s'hagin fixat que la base sobre la qual s'haurà de construir aquesta flexibilitat és molt diferent.

Perquè com diu el catedràtic Santiago Niño Becerra, allà el problema és d'excedent d'hores, mentre que aquí ho és d'excedent de treballadors. Amb uns contrastos, doncs, tan evidents entre el discurs i l'acció, no caldria que l'oposició s'hi capfiqués gaire. El problema afegit és que, més enllà de la crítica, tampoc sembla que els contrincants siguin capaços de definir alternatives creïbles ni aportar propostes sòlides i ben fonamentades. I així és com la tossuda realitat s'imposa i les dades són cada dia més preocupants a l'espera que l'any que ve siguin... pitjors! Segons el professor Becerra, som a les portes del crac del 2010.