Barcelona

Mor Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució i ministre de Cultura de Felipe González

Actualitzat a les 00:44 h   05/12/2009

Jordi Solé Tura ha mort aquest divendres als 79 anys. Polític català, va ser un dels pares de la Constitució, que justament aquests dies compleix 31 anys, exmilitant del PSUC i ministre de Cultura del govern de Felipe González. El govern català instal·larà aquest dissabte a la tarda la capella ardent al Palau de la Generalitat. La seva mort ha provocat un sentiment de dol en majúscules al món de la política. José Montilla, que ha visitat Solé Tura abans de morir, ha anunciat que se li concedirà la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum.

Diuen alguns que el seu currículum és un dels més brillants de la democràcia espanyola. La vocació política de Solé Tura va començar aviat, mentre ajudava al forn dels seus pares a Mollet del Vallès, on va néixer el 1930.

Doctor en Dret i catedràtic, la seva segona gran passió va ser la universitat. Les aules de la Central de Barcelona van ser el marc de les seves primeres activitats clandestines com a lluitador antifranquista, entre les quals destaca la "caputxinada" de Sarrià, a Barcelona, l'any 66.

Influenciat pel comunisme, comença a militar en el PSUC, funda Bandera Roja i torna, al cap d'uns anys, al mateix PSUC, on assumeix feines de direcció.

Amb l'arribada de la democràcia, Solé Tura és elegit diputat al Congrés i participa com a ponent en l'elaboració de la Constitució del 78, un fet que, com va dir diverses vegades, va ser l'honor més gran de la seva vida. Tot seguit, forma part de la Comissió dels Vint que redacta l'Estatut de Sau.

L'any 83, coincidint amb la seva elecció com a regidor de Barcelona, Solé Tura inicia un distanciament del PSUC i s'acosta al PSC. És com a socialista que resulta elegit diputat, i l'any 91 Felipe González el nomena ministre de Cultura. En dos anys al capdavant del ministeri, concreta la compra per part de l'Estat de la col·lecció Thyssen, impulsa el trasllat del "Guernica" al Reina Sofia i viu els Jocs Olímpics del 92.

Seguidor del Barça i dels esports de neu, en els últims anys va continuar de senador i diputat, va publicar les seves memòries i va rebre moltes condecoracions i homenatges. El 2003, des d'un balcó de la Generalitat, va celebrar, entusiasmat, la proclamació del primer govern català d'esquerres de la democràcia, el tripartit, del qual va formar part la seva neboda Montserrat Tura.

L'Alzheimer va marcar els últims anys de la seva vida. El seu fill, Albert, li va retre un sentit homenatge amb el documental "Bucarest. La memòria perduda".