Les paraules del president nord-americà no estarien, doncs, tan lluny de l'esperit del pare dels guardons més prestigiosos del món quan es parla de ciències, arts o lletres. Dels més discutits, en canvi, quan es fa esment al valor suprem de la lluita per evitar les confrontacions armades. Però és també evident que, de vegades i lamentablement, no queda cap més solució per aconseguir la pau que fer la guerra. Així ho entén el comandant en cap de l'exèrcit més important del planeta i d'aquesta manera també s'ha expressat a la capital de Noruega.

Sol passar, però, que quan s'ha de recórrer a la darrera i més dramàtica solució per evitar una degradació encara pitjor, llavors la pau, en tant que imposada, acaba sent feble. I les seves conseqüències no eviten el manteniment de grans fractures socials alhora que exigeixen també grans esforços militars. El mateix Obama té prou exemples a casa seva per il·lustrar aquesta alternativa. Tant d'històrics com d'actuals.

És per tot plegat que el guardó ha estat criticat arreu abans i, ben segur, que ho serà encara més ara. És per tot plegat que ell, conscient, ha incorporat el debat en el seu discurs. I si alguna cosa Obama ha demostrat que sap fer des que va començar les primàries, ara farà dos anys, són discursos.