Barcelona

El reconeixement del Penedès com a àrea funcional supera el seu primer tràmit parlamentari

Actualitzat a les 06:15 h   18/12/2009

Les dues proposicions de llei, de CiU i PPC, sobre el reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació, han superat el seu primer tràmit al Parlament i ara se'n continuarà la tramitació. Ho ha fet sense que hi hagi hagut votacions després que el PSC ha retirat les seves esmenes a la totalitat i no s'ha vist el tripartit votant, dividit, aquestes dues iniciatives. Tot i això, durant el debat hi hagut crítiques dels partits de l'oposició al govern i retrets del tripartit a CiU per no haver actuat durant 23 anys. CiU ha assegurat que el Penedès "no pot esperar-se més" i el PSC ha declarat que "avui hi ha la paradoxa que un diputat de CiU reclama ara més i millor planejament".

Els grups de CiU i del PPC han defensat respectivament dues proposicions de llei que tenen per finalitat el reconeixement del Penedès com àrea funcional de planificació. Aquestes propostes plantegen modificar la llei del pla territorial general de Catalunya en el sentit d'incorporar-hi una nova àrea funcional de planificació, la del Penedès, com a àmbit d'aplicació dels plans territorials parcials, pas previ per esdevenir la vuitena vegueria. Fins aquest dimecres hi ha hagut una esmena a la totalitat del PSC que, finalment, ha estat retirada.

A la sessió d'aquesta tarda també s'ha visualitzat l'oposició al territori contra alguns aspectes de la llei de vegueries que el govern vol aprovar el mes de gener. L'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha anat aquest dimecres al Parlament per demanar que es paralitzi la llei i que no es qüestioni la capitalitat de Tarragona.

El PSC ha evitat la imatge de divisió al tripartit. D'aquesta manera, s'evita que la proposició passi per una votació en què ERC s'hauria desmarcat dels seus socis de govern i hauria votat al costat de CiU perquè la iniciativa tirés endavant. ICV-EUiA encara no s'ha posicionat. La seva portaveu, Dolors Camats, ha assegurat que esperaran que CiU concreti definitivament el text, però la posició de la formació ecosocialista és d'oposició. Després d'haver superat aquesta discrepància i haver assolit un acord sobre l'impost de successions, les discrepàncies entre els socis de govern només es manifestaran divendres, quan es realitzarà la votació sobre les corrides de toros.

Pas decisiu per dividir Catalunya en set vegueries

La Comissió de Govern Local de Catalunya ha fet el primer pas decisiu cap a la divisió de Catalunya en set vegueries i la supressió de les diputacions provincials. La Comissió, integrada per representants de la Generalitat i de les dues entitats municipalistes -Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis (ACM)- ha informat favorablement dels avantprojectes de llei relatius a l'organització veguerial de Catalunya i a l'àrea Metropolitana de Barcelona.

Així, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, aconsegueix que els dos textos puguin aprovar-se en el primer consell executiu de l'any 2010. D'aquesta manera s'encara la "recta final" de les dues lleis, que el 2010 iniciaran la seva tramitació parlamentària, perquè siguin aprovades aquesta legislatura.

En total hi haurà set vegueries: Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. Després, s'aprovaran set lleis específiques -una per a cada vegueria-, en què se'n concretaran el funcionament i també la capital.

Els textos encara estan en procés d'elaboració, tot i que la Generalitat ha avançat que les vegueries contribuiran a simplificar les administracions públiques, a fer-les més eficients i òptimes, a adaptar-se millor a les característiques i necessitats de Catalunya, i a promoure que l'organització dels serveis de l'administració de la Generalitat sigui més pròxima al territori.

La vegueria de Barcelona englobarà les comarques del Barcelonès, els dos vallesos, el Baix Llobregat, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf; la del Camp de Tarragona, el Tarragonès, l'Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Priorat; la de Girona, el Gironès, l'Alt i el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Ripollès, la Garrotxa i la Selva; la de Lleida, el Segrià, la Noguera, les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues; la de les Terres de l'Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià; la de l'Alt Pirineu i l'Aran, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya, i la de les comarques centrals, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, l'Anoia i Osona.

Pel que fa a l'avantprojecte de llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, aquest text significarà la creació d'un òrgan administratiu amb capacitat de planificació, i que reconeixerà una realitat econòmica i política, com ja va passar amb la corporació metropolitana de Barcelona, la dissolució de la qual va ser ordenada pel govern de Jordi Pujol el 1987.