Governs, sindicats, associacions de consumidors i institucions acadèmiques de tot el món denuncien o fan boicot als israelians. Els polítics tenen por d'anar a Europa i acabar a la presó per alguna denúncia lligada amb la guerra de Gaza. Fins i tot hi ha qui proposa que es tracti Israel com es va fer amb la Sud-àfrica de l'apartheid. Les columnes d'opinió dels diaris israelians van plenes de crides a la moderació, d'autoexàmens de consciència. Res, diuen, pot tornar a ser com abans.

Mentrestant el govern ultraconservador d'Israel va fent la seva. Sembla que està barallat amb els colons perquè ha decidit congelar temporalment els assentaments a Cisjordània (que s'ha de llegir com un gest de bona voluntat que envia als Estats Units), però la veritat és que a poc a poc va expulsant més i més palestins de Jerusalem Est, va ampliant les colònies amb suposades autoritzacions d'obres anteriors i va preparant i ocupant el terreny per reduir al màxim un possible futur estat palestí.

I a Palestina, la situació ha avançat poc respecte a l'any anterior. Continua l'enfrontament entre palestins de Hamas i d'Al-Fatah mentre a la immensa presó que és Gaza la gent pateix tot tipus de mancances. Ara, però, Mahmud Abbas s'ha posat més dur amb els israelians; ja no hi ha fotografies amb encaixades de mans amb l'enemic, ja no hi ha negociacions de pau. La condició per reiniciar-les és que es congelin tots els assentaments jueus en territoris ocupats. De pas, Abbas es fa estimar pels seus tot anunciant que no es presentarà a les pròximes eleccions palestines. El problema és que ningú sap realment quan es faran aquestes eleccions i, per tant, podríem tenir Abbas per mesos.

Palestins i israelians han patit una gran decepció amb Barack Obama, l'home que havia promès posar-s'hi a fons i arreglar el problema. "Ell pot fer-ho", em deia un home d'Al-Fatah, "però potser té massa feina al seu país i massa pressió del lobby jueu nord-americà. Però ja saps que qui paga mana, i aquí paga ell." Potser l'any vinent...

Bon any! Quin any?

A Jerusalem t'has de mossegar la llengua a l'hora de desitjar bon any. Els etíops, una comunitat marginada a Israel, van celebrar l'any 2002 a mitjans del mes de setembre. Això vol dir que els portem vuit anys de diferència. I ho celebren al setembre perquè aquesta comunitat creu que l'univers va ser creat a la tardor. Dies més tard, cap a finals de setembre, els jueus van celebrar el seu Cap d'Any (Rosh Hashanah) i van rebre amb alegria l'any 5770 perquè ells compten a partir de l'any que Déu va crear a Adam i Eva. Mentre els musulmans, que es regeixen pel calendari lunar, uns dies més curt que el solar, han fet la seva festa (Hijarab) a mitjans de desembre i han donat la benvinguda a l'any 1431, ja que compten a partir de la fugida del profeta Mahoma cap a Medina, l'any 622 de l'era cristiana.

I els que seguim el calendari gregorià brindem per l'any nou cada 31 de desembre. Així que bon any, bona sort, pau i salut.