Madrid
Actualitzat a les
17:55 h
23/12/2009
L'informe que cada any presenta la Fundación Telefónica per resumir les dades sobre noves tecnologies a Espanya arriba a la seva desena edició i per aquest motiu s'hi ha inclòs un balanç de la primera dècada del segle XXI.
L'
informe es troba accessible a internet però un primer resum de les seves conclusions ens permet comprovar que l'ús d'internet s'ha estès de forma global, que les tecnologies de la informació i la comunicació estan canviant el planeta i el nostre comportament. A banda de confirmar, una vegada més, que la velocitat del canvi és vertiginosa.
L'any 2000 hi havia uns 250 milions d'usuaris de la xarxa arreu del món. Això representa prop del 4% de la població mundial. Aquest número s'ha multiplicat de tal manera que
ara mateix hi ha més de 1.670 milions de persones que hi accedeixen, gairebé la quarta part dels habitants del planeta.
El nombre de webs també ha crescut.
En només deu anys s'ha passat de 12 milions de webs a 240 milions. S'han multiplicat per 20.
L'increment de l'oferta ha tingut conseqüències. En només 4 anys, el nombre d'hores dedicades a
la navegació s'ha incrementat un 40% entre els usuaris de 16 a 24 anys. El consum de televisió en aquesta franja d'edat ha caigut un 18%.
Eines com el Messenger, per exemple, han aconseguit arribar als 330 milions d'usuaris arreu del món amb poc més de 10 anys de vida. Prop de 140 milions de persones s'hi connecten cada dia.
La Xina, al capdavant
Els països que aposten més per la indústria que fabrica instruments vinculats a les TIC són
Corea, Finlàndia i Israel, a més de la Xina, que des de fa quatre ja anys ja és el primer exportador mundial de maquinari, per davant dels Estats Units. Malgrat les prohibicions i la pressió del govern autoritari, també és el país amb més usuaris d'internet a tot el món i amb més telèfons mòbils, cosa que no és gens estranya si es considera la seva població.
L'ADSL s'han convertit en la porta que ha obert aquesta incorporació massiva a internet. L'ample de banda s'ha multiplicat per 40 i ha passat dels 256 Kbps (any 2000) als 10 Mbps (any 2009).
En aquesta mateixa dècada els mòbils han evolucionat des de les primeres ofertes amb accés wap i les càmeres digitals fins a les recents tecnologies tàctils. Les videoconsoles i els ordinadors també han millorat molt els rendiments mentre els preus tendien a la baixa.
Un ordinador per a cadascú
La noció d'ordinador familiar comença a trencar-se i deixa pas a la idea de l'aparell personal. La prova és que a
un 25% de les llars europees ja hi ha dos ordinadors com a mínim. Una altra prova de la tendència és que els portàtils superen en vendes els ordinadors de taula.
Entre les creacions destacades per l'informe hi ha la connexió USB, a la qual no se sol donar importància perquè ja és molt comuna, però que quan va començar, el 1994, no se sabia fins a on arribaria. Aquesta mena de detalls, que estalvien els maleïts"drivers" (algú es recorda què passava quan s'acompanyava l'ordinador d'una impressora o d'altres aparells?) i faciliten les transferències han ajudat també a la millora de l'accés a les noves tecnologies.
La capacitat d'emmagatzemament dels ordinadors també s'ha multiplicat de forma extraordinària i el naixement de la connexió Wi-Fi a partir del 1999 s'ha difós de tal manera que ja és una funcionalitat exigida pels usuaris en la majoria dels dispositius. El Bluetooth s'ha imposat en les distàncies curtes.
Els mòbils superen les línies fixes a Espanya
A Espanya la dècada també ha estat transformadora. Al novembre del 1999, el 8% de la població era usuària d'internet. Al novembre del 2008, ja ho era el 47%.
A banda de les iniciatives privades i de l'ampliació dels serveis, també hi ha hagut un esforç per part de l'administració. En una dècada, l'Estat ha procedit a un seguit de mesures liberalitzadores a la vegada que
invertia més de 10.000 milions d'euros en el desenvolupament de la societat de la informació.
Algunes mesures concretes com la portabilitat han permès que més de 18 milions d'usuaris canviessin de companyia operadora, cosa que demostraria, segons l'informe de Telefónica, que el mercat ja té un grau de competència elevat.
El mòbil s'enduia l'any 2000 un 20% del trànsit i, ara amb més del 50%, ja supera el de les línies fixes. Aquestes línies, però, resisteixen i és probable que ho continuïn fent mentre ofereixin tarifes planes amb trucades gratuïtes als números dins el territori espanyol.