Crisi econòmica superior a l'esperada, com admetia recentment el ministre Corbacho tot parlant de l'atur. Perquè si els diners s'han retingut, els llocs de treball s'han perdut. Més de mig milió a Catalunya a dia d'avui. Per tant, també crisi social. I política, per l'efecte anterior més els de la ineficàcia i inoperància que han acabat destapant el flagrants casos de corrupció o d'intrusisme com ha evidenciat el més alt i més desprestigiat tribunal per voluntat i incapacitat pròpies.

Si hi afegim la crisi crònica de la justícia, l'Estat, en qualsevol de les seves manifestacions, nivells i administracions, té un problema seriós i greu del qual sovint a vegades no en volem ser conscients tot i aportant els nostres impostos per pretendre el contrari. D'aquí l'èxit de les consultes populars, encara que magnificades i no ampliables a cap possible referèndum real i oficial. I d'aquí també el combat ideològic sempre legítim quan es mou en àmbits cívics, pacífics i democràtics. Condemnable quan ho fa a través d'una violència que ens ha continuat consternant i que ho seguirà fent arreu. No és un pronòstic. És realisme que tant de bo fos un error.