Barcelona

Els bombers ja sabien fa 4 mesos que l'incendi d'Horta de Sant Joan no el va causar un llamp

Actualitzat a les 14:15 h   14/01/2010

L'informe dels Bombers de la Generalitat sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan ja afirmava fa quatre mesos que l'origen del foc no era l'arbre on va caure un llamp. El 2 de setembre van entregar a la jutge de Gandesa que porta el cas les seves conclusions sobre els fets i van situar el punt exacte on es van iniciar les flames a la masia de Mas Pixantó, igual com ho han fet els Mossos. Es tracta, per tant, d'un nou desmentit sobre la hipòtesi dels agents rurals, que és la que es va donar per bona en la versió oficial inicial. L'informe també assegura que la suma d'adversitats que es van donar en el foc va fer insuficients les mesures d'autoprotecció dels cinc bombers que hi van perdre la vida.

L'estudi dels Bombers es va elaborar sobretot amb l'objectiu d'analitzar les circumstàncies que van acabar amb la vida de cinc membres dels GRAF, l'elit del cos. Tot i que repetidament s'insisteix en la perillositat de la feina que realitzaven les víctimes i en el cúmul d'elements imprevisibles i inevitables que es van sumar aquell fatídic 21 de juliol de 2009, l'informe apunta algunes de les possibles causes de la desgràcia. Per exemple, que la zona segura que van crear per evitar ser engolits per les flames era massa petita i no estava ben ubicada, perquè no van tenir en compte que hi havia massa forestal per cremar disponible al seu voltant.

A més, els pocs mitjans aeris que van poder enlairar-se en unes pèssimes condicions meteorològiques, i que haurien pogut fer una millor anàlisi de la situació des de l'aire, s'havien destinat al rescat de les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals, que depenen del Ministeri de Medi Ambient. Aquestes BRIF van decidir sortir corrents de la zona de risc, segons els Bombers, i van generar, textualment, "una situació operativa no prevista i sobtada" i, per tant, van dificultar l'assistència als GRAF.

L'informe inclou la transcripció de totes les comunicacions per ràdio entre els operatius que van treballar per combatre el foc durant aquells dies, algunes d'elles realment dramàtiques. Malgrat tot, les víctimes van estar tranquil·les i convençudes que se'n sortirien fins a l'últim moment.

A banda d'això, es documenta gràficament com el fort vent que va començar a bufar quan el perímetre estava pràcticament controlat va revifar les flames i va propagar-les a una velocitat rècord de cinc quilòmetres per hora, totalment intractable. Es rebaten, així, les acusacions de relaxament que es van fer aleshores per alguns veïns i per l'alcalde d'Horta de Sant Joan.

A les conclusions de l'informe també s'afirma que l'estratègia d'extinció que es va plantejar era la correcta, però que les diferents línies de foc, per direcció, intensitat i velocitat, van fer insuficients les mesures d'autoprotecció. És, doncs, en la pròpia seguretat que han de millorar, però afirmen que no han trobat documentat enlloc d'Europa un incendi forestal on es donessin alhora tantes circumstàncies adverses.