Comentari

L'article de Josep Cuní: "Victòria"

Actualitzat a les 12:55 h   21/06/2010

El Palau ha tornat a obrir les seves portes a Victòria dels Àngels. En aquest cas per presentar el disc "Canciones para recordar" en col·laboració de la fundació del seu llegat amb la de Pasqual Maragall d'investigació de l'Alzheimer. Torna així a sonar entre aquelles simbòliques parets, qui va ser considerada un compendi de la Tebaldi i la Callas. Una antidiva per vocació personal i humilitat imposada per la vida. Les circumstàncies que la feien saltar de les inacabables ovacions als més prestigiosos teatres del món a les més sentides llàgrimes entre les parets dels hotels o de la llar de les seves decepcions.

Ara és la seva veu en forma de CD la que li permet tornar a trepitjar un escenari que li havia negat el pas com també ho va fer el Liceu. Durant una mica menys de temps, cert. Quinze anys. Retallada gràcies a una iniciativa que avui manté viu el seu mestratge. El concert inaugural de Catalunya Música. 10 de maig de 1987. També llavors va cantar algunes de les peces que formen ara aquest recopilatori. Des de les populars catalanes a Montsalvatge, Toldrà o Mompou. També llavors va emocionar un públic entregat a l'art vocal més expressiu, sentit i patit de qui satisfeia les seves necessitats emocionals llegint els místics i escoltant Llach. També llavors va ser capaç de superar la resistència inicial a causa de l'aflicció impartida per avalar un canal especialitzat que ens permet escoltar-la, entre d'altres òperes, en la "Butterfly" que veia com el seu "alter ego". La que més l'havia fet plorar.

La que, encara avui, més fa emocionar.