Barcelona

Madrid va aprovar el cementiri nuclear fa més de tres anys, i el Parlament va rebutjar que s'instal·lés a Catalunya

Actualitzat a les 12:15 h   26/01/2010

La possible candidatura d'Ascó com a seu del cementiri de residus nuclears, si és que dimarts s'acaba votant, arriba al final d'un procés que políticament va arrencar fa tres anys i mig, amb una decisió presa pel consell de ministres. En aquell moment, el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, va plantejar el sisè pla general de residus radioactius, que incloïa la posada en marxa d'un nou magatzem temporal centralitzat. El setembre d'aquell mateix any, Montilla va deixar el càrrec per encapçalar la candidatura socialista al Parlament de Catalunya.

Dos anys després, i amb Montilla com a president de la Generalitat, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i Convergència i Unió van aprovar una resolució parlamentària en la qual es llegeix: "El Parlament de Catalunya mostra el rebuig a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya".

En el mateix document també s'insta el govern a fer costat a la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. El PSC i el PP hi voten en contra. Comença un debat al territori. El delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté, alertava que si no es feia "d'aquí a pocs anys" ho lamentarien.

Postures clares i al mateix temps enfrontades en el si del tripartit. Unes diferències que també es faran visibles aquest diumenge. I és que Esquerra i Iniciativa assistiran a la manifestació contra el cementiri nuclear. El PSC, en canvi, no hi anirà.