Sinopsi de "Barraques, la ciutat oblidada"
Cap a l'any 1960, unes 100.000 persones vivien en barraques a Barcelona. Havien arribat al llarg dels anys 40 i 50 de moltes zones d'Espanya i de Catalunya fugint de la misèria i la persecució política de la postguerra. A Barcelona hi havia una greu falta d'habitatge, i molts no van trobar cap altre lloc on viure que coves i fràgils cases improvisades amb materials trobats. Els barris de barraques van anar creixent.
A les platges, hi havia el Somorrostro i el Camp de la Bota; a dalt dels turons, els múltiples barris de barraques de Montjuïc o del Carmel. Però també hi havia barraques a la Diagonal o l'Eixample. Els barraquistes van viure molts anys en males condicions, amb la por que els enderroquessin la casa i exposats a les inclemències del temps, com els temporals de mar que arrasaven les barraques del litoral.
Els que vivien en barraques eren treballadors, però la ciutat, sovint, preferia ignorar aquella realitat tan dura i alhora tan pròxima. Amb el temps, es va anar de la repressió al paternalisme, però els habitants de les barraques van haver de lluitar molt per aconseguir els serveis més elementals. Després, els barris de barraques es van anar enderrocant i es van construir polígons a la perifèria. En molts casos, els habitatges es van fer ràpid i malament. Era el "barraquisme vertical", un problema que encara no s'ha acabat de resoldre.
La veu dels mateixos protagonistes és el fil conductor de "Barraques, la ciutat oblidada". El seu relat, amb l'ajuda d'un gran nombre d'imatges, algunes d'inèdites, ens fa reviure uns anys molt difícils. Els antics barraquistes que han volgut explicar la seva història creuen que no s'ha d'oblidar el passat, i menys ara que l'habitatge torna a ser un problema gravíssim per a tantes persones.
"Barraques, la ciutat oblidada" va néixer com un reportatge per al programa de TV3 "30 minuts". A l'àrea de Documentals, per al programa "Sense ficció", se'n va ampliar la recerca, amb més testimonis i materials d'arxiu, per poder recrear aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar.
Els que vivien en barraques eren treballadors, però la ciutat, sovint, preferia ignorar aquella realitat tan dura i alhora tan pròxima. Amb el temps, es va anar de la repressió al paternalisme, però els habitants de les barraques van haver de lluitar molt per aconseguir els serveis més elementals. Després, els barris de barraques es van anar enderrocant i es van construir polígons a la perifèria. En molts casos, els habitatges es van fer ràpid i malament. Era el "barraquisme vertical", un problema que encara no s'ha acabat de resoldre.
La veu dels mateixos protagonistes és el fil conductor de "Barraques, la ciutat oblidada". El seu relat, amb l'ajuda d'un gran nombre d'imatges, algunes d'inèdites, ens fa reviure uns anys molt difícils. Els antics barraquistes que han volgut explicar la seva història creuen que no s'ha d'oblidar el passat, i menys ara que l'habitatge torna a ser un problema gravíssim per a tantes persones.
"Barraques, la ciutat oblidada" va néixer com un reportatge per al programa de TV3 "30 minuts". A l'àrea de Documentals, per al programa "Sense ficció", se'n va ampliar la recerca, amb més testimonis i materials d'arxiu, per poder recrear aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar.
