MTC: 13 hectàrees per a 7.000 tones de residus nuclears

Actualitzat a les 08:15 h   27/01/2010

La polèmica sobre la ubicació del que serà el primer cementiri nuclear de l'estat espanyol desperta molts dubtes sobre en què consisteix exactament aquesta instal·lació industrial, anomenada magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, que pren el model d'Habog, a Holanda, considerat dels més segurs i moderns. Per Enresa, l'Empresa Nacional de Residus Radioactius, es tracta d'una instal·lació "passiva", ja que no produeix residus, i "no contaminant", perquè "no produeix gasos, ni fums, ni processos químics".

L'MTC desarà en un únic lloc i amb una gestió centralitzada el combustible gastat, és a dir, que s'ha aprofitat però continua emetent radioactivitat, i els residus d'alta activitat que es produeixen a tot l'estat espanyol. Es tracta, en concret, de 7.000 tones de combustible de les diferents centrals nuclears i de 1.900 metres cúbics de residus procedents del desmantellament de les plantes ja desconnectades de la xarxa. El fet és, però, que naixerà ple en més d'un 50%, perquè actualment les centrals nuclears espanyoles acumulen més de 3.500 tones de combustible.

El magatzem de residus tindrà 283 metres de llargada, 78 d'amplada i 26 d'altura. Ocuparà en total 13 hectàrees i constarà de tres àrees: la zona d'entrada dels residus, l'espai de processos i els mòduls s'emmagatzemen els residus. La planta estarà semisoterrada, i no soterrada, com seria el cas d'un magatzem definitiu, i tindrà unes parets de metre i mig d'amplada. Juntament amb el magatzem, s'edificarà un centre tecnològic per a l'estudi dels residus i un parc empresarial.

Els residus arribaran a l'MTC en contenidors homologats per al transport i s'introduiran a l'àrea de recepció, on es col·locaran en posició vertical i es transferiran a una altra zona per retirar-ne la tapadora i comprovar-ne el contingut. A continuació, els residus es traslladaran a una zona d'emmagatzematge en trànsit on s'iniciarà l'encapsulament del combustible en càpsules d'acer inoxidable. Finalment, aquestes càpsules seran transferides a uns tubs d'emmagatzematge on romandran fins que es vulguin recuperar o fins a un període màxim de 60 anys.

Tot el procés està automatitzat i preveu la recuperació dels residus per al seu tractament un cop finalitzat el període d'emmagatzematge. Això seria, però, en un futur, quan la ciència sigui capaç de tractar aquests residus.