Envia-ho
El barraquisme a Barcelona
Actualitzat a les 12:52 h 03/02/2010Des del final de la Guerra Civil Espanyola fins a l'any 1960 arriben a Barcelona unes 400.000 persones, provinents del sud, però també de moltes altres zones d'Espanya i de Catalunya, on la repressió i la misèria de la postguerra fan la vida molt difícil.
A la ciutat hi havia una gran falta d'habitatge. Es construïa poc i era car. Desenes de milers de persones vivien rellogades. La construcció de barraques es va disparar. A falta d'un cens fiable, les dades de finals dels anys 50 permeten calcular que, en aquell moment, entre 70.000 i 100.000 persones vivien en barraques. Alguns nuclis que ja existien des de feia dècades van arribar a constituir poblacions enormes.
A finals dels anys 40, i fins a mitjans dels 50, les autoritats van intentar posar fre a la construcció de barraques amb una política de control i enderroc de les que no figuraven en un registre. Unes 15.000 persones van ser deportades en trens cap als seus llocs d'origen. Amb tot, aquesta política va fracassar i les barraques van seguir multiplicant-se. La indústria començava a progressar i necessitava mà d'obra.
La immensa majoria de barraquistes estaven integrats en la vida de la ciutat com a treballadors, però no deixava d'haver-hi un recel i un estigma. Al principi, les mancances d'aquests barris, sobretot els que estaven en llocs més perifèrics, eren extremes. Les barraques sovint eren diminutes i superpoblades; sense aigua corrent, llum elèctrica ni clavegueram, i sense serveis mèdics ni escoles. Després, de mica en mica, la vida es va anar organitzant. Sorgeix un teixit urbà improvisat i es creen vincles de solidaritat que seran la llavor dels futurs moviments veïnals.
A finals dels anys 40, i fins a mitjans dels 50, les autoritats van intentar posar fre a la construcció de barraques amb una política de control i enderroc de les que no figuraven en un registre. Unes 15.000 persones van ser deportades en trens cap als seus llocs d'origen. Amb tot, aquesta política va fracassar i les barraques van seguir multiplicant-se. La indústria començava a progressar i necessitava mà d'obra.
La immensa majoria de barraquistes estaven integrats en la vida de la ciutat com a treballadors, però no deixava d'haver-hi un recel i un estigma. Al principi, les mancances d'aquests barris, sobretot els que estaven en llocs més perifèrics, eren extremes. Les barraques sovint eren diminutes i superpoblades; sense aigua corrent, llum elèctrica ni clavegueram, i sense serveis mèdics ni escoles. Després, de mica en mica, la vida es va anar organitzant. Sorgeix un teixit urbà improvisat i es creen vincles de solidaritat que seran la llavor dels futurs moviments veïnals.
Envia-ho
comentaris - (0)
Avís:
Tots els comentaris passen per un procés de moderació, per això poden trigar uns minuts a aparèixer publicats.
Aquests comentaris són l'opinió dels usuaris i no la d'aquest portal.
No s'admeten comentaris insultants, ni racistes, ni contraris a les lleis vigents.
No es publicaran comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
No es publicaran els comentaris que incompleixin les condicions d'ús que asseguren una participació de qualitat i respectuosa.
Recomanacions per als comentaris:
- Els comentaris han de ser educats i no poden caure en el mal gust.
- Aconsellem fer servir una ortografia correcta, amb punts i comes, perquè l'opinió sigui més entenedora.
- Recomanem escriure amb un ús adequat de les majúscules i les minúscules: un comentari tot en majúscules fa la sensació que s'està cridant, mentre que un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims.
