Els escenaris
A Barcelona hi havia uns trenta nuclis principals de barraques. Els llocs on van viure els protagonistes de "Barraques. La ciutat oblidada" són els següents.
El barri del Somorrostro ocupava una franja del litoral des de la Barceloneta fins al Poblenou. Unes 10.000 persones hi vivien en barraques, la majoria de fusta, en condicions extremament precàries. Amb freqüència, els temporals de mar destruïen un gran nombre d'habitatges.Hi havia un gran nombre de nuclis de barraques dispersos per tota la muntanya de Montjuïc, amb barris com Can Valero, les Banderes, Tres Pins o Can Tunis. Hi havia almenys 6.000 barraques, i alguns càlculs donaven una xifra de fins a 50.000 persones en tota la muntanya. Però la densitat de població no era tan gran com en altres nuclis perquè hi havia molt més terreny.
A la zona del Carmel i de Can Baró unes 1.500 famílies vivien en barraques escampades pels turons, com el nucli dels Canons, al Turó de la Rovira, on hi havia hagut les bateries antiaèries durant la Guerra Civil, o els altres nuclis que s'enfilaven entre els sots que havien creat les pedreres.El barraquisme era present en tots els actuals districtes de la ciutat, des de la zona alta de la Diagonal, a tocar de Pedralbes, fins al Camp de la Bota, a prop de la desembocadura del Besòs, i des de la Zona Franca fins a Torre Baró i Vallbona.
Els polígons
Els nuclis de barraques es van anar eliminant gradualment a partir de mitjans dels anys 60. Però a vegades l'enderroc es feia de forma sobtada, per actuacions urbanístiques o esdeveniments com el Congrés Eucarístic del 1952, que va sentenciar les barraques de la Diagonal. Als habitants els van traslladar a la força al nou barri de Can Clos, construït en 28 dies com a solució provisional.Per eliminar el barraquisme, organismes com l'Obra Sindical del Hogar, el Ministeri de l'Habitatge i el Patronat Municipal de l'Habitatge van construir polígons de vivendes a la perifèria urbana, com la Trinitat, Sant Cosme (al Prat de Llobregat) o Cinco Rosas (a Sant Boi). Els anys 70 es van aixecar grans barris com Canyelles o la Mina. La mala qualitat de la construcció o la falta de serveis i de transports van crear nous problemes socials que només després de 30 anys de democràcia s'estan solucionant.
