"Barraques. La ciutat oblidada"

Els protagonistes

Actualitzat
José Martínez ToledanoJosé Martínez Toledano "Tuvimos que emigrar porque allí nos moríamos de hambre."
Nascut a Adamuz (Còrdova). Arriba a Barcelona el 1945. Va viure en una cova i després en una barraca al carrer Sarasate, vora la Diagonal. Traslladat el 1952 al barri de Can Clos. Va treballar en la indústria. President de l'Associació de Veïns de Can Clos.

Esperanza GarcíaEsperanza García "Que no tuviéramos acceso a la cultura no se lo perdono a los mandatarios de entonces."
Nascuda a Minas de Hellín (Albacete). Arriba a Barcelona el 1951. Va viure al Carmel, als refugis de les antigues bateries antiaèries i en barraques del Turó de la Rovira. Ha treballat en la indústria i els serveis. El 1978 es trasllada al nou barri de Canyelles.
Maravillas González
Maravillas González "Las barracas eran un mundo aparte. Ni un médico subía aquí arriba."

Nascuda a Barcelona. La família viu en una cova i després en les antigues bateries antiaèries i una barraca del Turó de la Rovira. Des dels 12 anys va treballar en la indústria i els serveis. El 1978 es trasllada a viure al barri de Canyelles.

Agustí MataróAgustí Mataró "Hi havia gent que tenia 60 anys que no havia viscut mai en un pis: sempre en una barraca."
Nascut al Poblenou, a Barcelona. Viu en barraques al Somorrostro des del 1943 fins al temporal del 1958. El porten al pavelló de Bèlgica i després passa set anys a les barraques del Camp de la Bota. Va treballar al Mercat del Peix. El 1967 va a viure al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat.

Juan OrtizJuan Ortiz "Estàvem tan ofegats en tan poc espai, i tantes persones, que no podíem viure."
Nascut a Màlaga. Arriba a Barcelona el 1950. Viu en una barraca a la barriada de Santa Gemma, vora la Diagonal. Traslladat el 1952 al barri de Can Clos. Va treballar al Patronat Municipal de l'Habitatge i a Adigsa. És vocal d'Urbanisme de l'Associació de Veïns de Can Clos.

Julia i José AceitunoJulia i José Aceituno "Cuando vimos la barraca, se nos cayó el cielo encima, porque aquello era inhumano."
Nascuts a Alcaudete (Jaén). Arriben a Barcelona el 1952. Viuen en una barraca al Somorrostro fins al 1958, quan un temporal la destrueix. Passen tres anys refugiats a l'estadi de Montjuïc i el pavelló de Bèlgica. Van treballar en la indústria i els serveis. El 1959 es traslladen al barri de la Trinitat Nova.

Francisco RojasFrancisco Rojas "En las barracas yo viví una niñez y una juventud muy bonita."
Nascut a Torres (Jaén). Arriba a Barcelona el 1950. Viu en una barraca prop del castell de Montjuïc. Des dels 11 anys va treballar en la indústria. El 1969 es trasllada al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat.
 
Francesc BanúsFrancesc Banús
"La societat veia malament els barraquistes, però els barraquistes aportaven un gran valor a la ciutat."
Va passar la infància a Perles (l'Alt Urgell). Arriba a Barcelona el 1959. Viu deu anys en una barraca al barri de Can Valero, a Montjuïc. Tècnic de manteniment d'equipaments. Viu a l'Hospitalet de Llobregat.

Rafael UseroRafael Usero "S'ha volgut amagar una part de la història de Barcelona."
Nascut en una barraca a la muntanya de Montjuïc. El 1968 la família marxa a viure a Cerdanyola (el Vallès Occidental) però segueix implicat en la lluita per les vivendes. Mestre. Viu a Valldoreix.

Custodia MorenoCustodia Moreno "El primer problema fue la represión, que la gente pudiera ir a trabajar sin el miedo a que les tiraran la barraca."
Nascuda a Granada. Va arribar a Barcelona el 1947. Va viure al nucli de barraques de Raimon Caselles al Carmel. Infermera. Va liderar durant 23 anys l'Associació de Veïns del Carmel. Viu al barri del Carmel.

Rosa DomènechRosa Domènech "Els barraquistes no eren una gent marginal. El problema és que no tenien vivenda."
Nascuda a Llagostera (la Selva). Del 1963 al 1969 és treballadora social al Camp de la Bota, i després a Montjuïc, el Gornal i Singuerlin. Va coordinar l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. Va crear l'Institut de Treball Social i Serveis Socials.
Anar al contingut