Alonso Carnicer i Sara Grimal

Com s'ha creat el documental

Fent diversos reportatges per als Telenotícies vam conèixer persones que havien viscut experiències molt dures en la repressió i la fam de la immediata postguerra, que els van obligar a emigrar dels seus llocs d'origen.

Actualitzat
Ens van explicar el dur viatge en trens com el "Sevillano" i la situació que van trobar un cop a Catalunya. Al principi, molts van haver de viure en barris de barraques com el de Santa Gemma, al costat de la Diagonal. Allà les barraques van ser enderrocades d'urgència per fer-hi el Congrés Eucarístic l'any 1952 i als habitants els van traslladar a la força a les Vivendes del Governador o al barri de Can Clos, construït en només 28 dies. Altres van viure al Somorrostro, en cases de fusta damunt la sorra de la platja. Ens van explicar com els temporals destruïen les barraques, i que van haver de passar anys refugiats en llocs com l'estadi de Montjuïc o el pavelló de Bèlgica. El relat que la Julia Aceituno ens va fer a casa seva una tarda plujosa ens va impressionar molt, i vam decidir que calia que aquestes històries es coneguessin.

Es preparava una exposició al Museu d'Història de Barcelona, "Barraques. La ciutat informal", coordinada per Mercè Tatjer i Cristina Larrea i comissariada pel grup de recerca Pas a Pas, i vam fer dos reportatges per als telenotícies. Així vam conèixer altres persones que havien viscut a les barraques del Carmel i a la muntanya de Montjuïc. L'exposició posava xifres i imatges a un fenomen que havia estat poc estudiat. Ens va semblar que calia aprofundir en el relat dels protagonistes, que volien donar a conèixer la seva experiència, i l'explicaven amb sinceritat, claredat i humor. La gran dificultat estava en fer visible aquella ciutat desapareguda de les barraques, i va caldre una llarga i difícil recerca per trobar les imatges que ho farien possible.

Després de tres mesos de treball, el resultat va ser un reportatge per al programa "30 minuts", "Barraques. L'altra ciutat". Vam haver de descartar moltes històries per la limitació de durada, i vèiem que hi havia prou temes i material per fer un documental. La bona acollida que va tenir el "30 minuts", i els molts comentaris que va suscitar, ens va confirmar que el tema interessava i aviat el vam reprendre a l'Àrea de Documentals de TV3. Vam decidir basar el documental exclusivament en el relat dels protagonistes. Vam gravar noves històries i vam ampliar molt la recerca de material fotogràfic i de cinema per complementar el relat en primera persona. El resultat és "Barraques. La ciutat oblidada". Va ser projectat en 25 sales de cinema com a Documental del Mes el novembre passat, i també al festival Memorimage, i s'ha emès aquest gener al programa "Sense ficció".

La resposta del públic a les projeccions i a l'emissió per TV3 han confirmat la necessitat d'aquest treball de recuperació de la memòria, de fer visible una realitat massa oblidada en la constant transformació de la ciutat. Moltes persones ens han explicat que hi han vist reflectida una part de la seva història personal o col·lectiva, o que han descobert amb sorpresa una realitat que desconeixien. Som conscients que en el documental només hi hem mostrat una part. Per això l'hem volgut dedicar a totes les persones que van viure molts anys de la seva vida en barris de barraques. Ens ha impressionat la força del seu testimoni, la seva dignitat i humanitat, els seus valors solidaris i com, amb el seu esforç, han sabut superar unes condicions molt adverses. Creiem que han contribuït decisivament a construir la nostra societat.

Calendari de projeccions i debats sobre "Barraques. La ciutat oblidada", en sales de cinema i diversos centres públics.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut