Itàlia

Itàlia podria demanar un permís especial per penjar vídeos a internet

Actualitzat a les 14:20 h   03/02/2010

Les amenaces contra la llibertat es repeteixen a la vegada que es presenten com una regulació del marasme que hi ha a internet, com si l'allau d'informació disponible fos un perill per si mateixa i fes falta que els estats la controlessin.

Itàlia torna a situar-se en la primera línia d'aquests intents, aquesta vegada perquè podria estar a punt d'afectar de manera important la possibilitat d'emetre continguts de vídeo a la xarxa. Segons informa el mitjà francès "Le Monde", el govern de Silvio Berlusconi està a punt d'aprovar un decret que obligaria tots els usuaris que vulguin difondre vídeo a internet a obtenir un permís especial per fer-ho.

El text no es presentaria com una acció contra la llibertat d'expressió, sinó com un intent de fer respectar els drets de propietat intel·lectual, però les seves conseqüències ja han provocat una reacció i el diputat de l'oposició Vincenzo Vita s'hi ha mostrat contrari. Que el filtre sigui previ és un pas que no ha fet cap altre païs de la UE en aplicació de la nova normativa europea sobre telecomunicacions.

Berlusconi, a més de primer ministre, és propietari de les principals cadenes de televisió privades i altres mitjans de comunicació. Internet és l'espai que no controla. Però Itàlia no és l'únic país on l'accés a internet i el seu ús quotidià es veuen amenaçats aquests dies.

Austràlia: els comentaris no poden ser anònims si parlen d'eleccions

Austràlia, que ja ha emprès altres mesures restrictives recentment, com ara la proposta de crear una barrera per a determinats continguts, ha fet un pas més. A l'estat d'Austràlia del Sud hi ha eleccions el 20 de març i fins a aquesta data no es poden deixar comentaris als webs d'actualitat parlant de les eleccions si no van firmats amb un nom real i una adreça registrada. L'"Electoral Act" prohibeix els comentaris anònims sobre els candidats i encara que en aparença es tracta d'una mesura per evitar les campanyes brutes entre adversaris polítics, la veritat és que obliga els gestors dels mitjans a controlar els comentaris polítics i eliminar-los si no contenen les dades exigides. Al mateix temps, queda clar que qui faci un comentari polític ha de dir on viu i estar exposat a possible "persecució".

Control a Bielorússia

En altres països les mesures són encara més radicals. A Bielorússia, periodistes i membres de l'oposició denunciaven ahir mateix que un nou decret del govern de Aleksandr Lukaixenko obliga els operadors a conservar les informacions relatives als seus clients i reenviar-les a la policia si els les demanen. La conseqüència més òbvia és que qui navegui pels webs que s'oposen al règim pot acabar a comissaria. A més, el govern es concedeix el dret de fer tancar llocs en un termini de 24 hores. Per acabar-ho d'arrodonir, el decret preveu que els web puguin limitar determinades informacions "de tipus extremista" si ho demana algú.

L'ase de l'Azerbaidjan

De vegades les amenaces a la llibertat adquireixen un aspecte còmic, però això no evita que es tracti d'un assumpte seriós. Tan seriós que dos bloguistes de l'Azerbaidjan es juguen una condemna de dos anys de presó perquè van crear i distribuir un vídeo on es parodiava el govern amb una falsa conferència de premsa que oferia un ase.

La qüestió és si amb pretextos diversos com la defensa de la netedat electoral, els drets de propietat intel·lectual o el respecte i la seguretat es posa en joc un espai de llibertat.

Defensant la llibertat

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va advertir fa pocs dies que la defensa de la llibertat a internet equival a la defensa de la llibertat en un sentit ampli i que els Estats Units se senten cridats a encapçalar aquesta causa, davant de les situacions de restricció i control que hi ha a la Xina, Rússia, el Vietnam, l'Iran i molts altres països.