Madrid

El Suprem rebutja arxivar la causa contra Garzón per prevaricació

Actualitzat a les 10:37 h   05/02/2010

El Tribunal Suprem ha rebutjat arxivar la causa oberta al jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme. El magistrat de l'Alt Tribunal Luciano Varela, instructor de la causa, desestima la petició de sobreseïment formulada per l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, que pot recórrer la resolució davant la Sala Penal del Suprem. Varela investiga Garzón arran de les querelles presentades contra ell pel sindicat ultradretà Mans Netes i l'associació Llibertat i Identitat, a les quals posteriorment es va acumular una altra interposada per la Falange.

El magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela, que instrueix la causa per prevaricació oberta contra el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, per investigar les desaparicions després de la Guerra Civil, ha dictat un acte en què veu motius per asseure el magistrat al banc dels acusats, tot i que demana que sigui la Sala, formada per cinc magistrats, la que decideixi si finalment arxiva el cas o bé li ordena seguir amb la "fase de preparació del judici oral".

La decisió de l'instructor s'exposa en una extensa acta de 60 pàgines en què es desestima l'última petició de Garzón perquè el cas estigui tancat. L'escrit de Varela assenyala que l'examen de les actuacions "ha revelat, com a fet probable, que el magistrat querellat va actuar amb la finalitat d'eludir la decisió del legislador sobre el règim de localització i exhumació de víctimes dels horribles crims del franquisme sabent que aquests havien estat objecte d'amnistia per les Corts democràtiques d'Espanya, la voluntat de la qual va decidir conscientment ignorar o vorejar". Aquest fet pot constituir un delicte de prevaricació de l'article 446.3 del Codi Penal, segons Varela, que afegeix que "per ara" no és procedent adoptar la decisió de seguir la fase de preparació del judici oral.

Mòbil altruista

El magistrat del Suprem reconeix, però, els "mòbils altruistes" de Garzón, "com el lloable desig de pal·liar el sofriment dels familiars de les víctimes dels horribles crims". No obstant això, aquestes intencions "no eximeixen, ni tan sols atenuen, l'eventual irresponsabilitat penal en què pogués haver incorregut".

L'acta fa una anàlisi exhaustiva de totes les resolucions dictades per Garzón en el marc de la investigació de les desaparicions fins que es va inhibir a favor dels jutjats territorials el passat 18 de novembre i conclou que "no hi havia objecte processal que justifiqués la iniciació del procediment", que Garzón "era conscient que no tenia competència per instruir" una causa sobre els fets denunciats i que la consideració d'aquests com a delicte de lesa humanitat" no autoritza a revifar una responsabilitat penal ja extingida per prescripció i per amnistia ".

Controlar les exhumacions

Segons Varela, la investigació realitzada per Garzón en la causa de les desaparicions "va tenir com a únic objecte real controlar la realització d'exhumacions", assumint en la jurisdicció "funcions que aquella atribuïa a les administracions públiques en matèria de localització i identificació de víctimes ". La fiscalia ha demanat de forma reiterada l'arxiu d'aquesta investigació, si bé ara la pilota es troba a la teulada del mateix magistrat, que pot recórrer en apel·lació davant la Sala, la mateixa que va admetre a tràmit la iniciativa de Mans Netes contra el jutge. La formen els magistrats Adolfo Prego, Juan Saavedra, Joaquín Giménez, Francisco Monterde i Juan Ramón Berdugo.

En el cas més que probable que es presenti el recurs de Garzón, aquests cinc magistrats el poden estimar, fet que suposaria tancar definitivament l'assumpte, o bé rebutjar-lo. En aquest segon supòsit Varela donaria l'últim pas de la seva instrucció, el que d'acord amb les manifestacions de l'acte suposarà seure el jutge de l'Audiència Nacional a la banqueta. Si és processat Garzón, el Consell General del Poder Judicial haurà de decidir si el suspèn cautelarment mentre es ventila el cas, fet que suposaria la seva sortida de l'Audiència Nacional.