El més significatiu en aquest apartat de valoració dels polítics no és que Rosa Díez ocupi la primera posició segons el CIS, que ja és curiós vist des de Catalunya, sinó que cap líder -perdó, "suposat líder"-, aprovi. No és estrany, doncs, que CCOO adverteixi que sortirà al carrer i el seu secretari general acusi el govern de semblar una banda d'aficionats.

Tampoc és poca cosa que l'única veu que enmig de tempesta surti en ajuda de ZP sigui Emilio Botín. Té les seves raons i interessos, és clar. Un banquer no fa mai cap favor a canvi de res. El president del Banc Santander és favorable a revisar jubilació i cotització perquè deu pensar que així reactivarà la contractació dels fons de pensió mentre els seus beneficis es mantenen però, en canvi, les seves accions baixen.

Diuen que és la campanya a la contra que li fan des de la Gran Bretanya per l'èxit del seu desembarcament en aquell país. Potser sí que és la venjança de la "pèrfida Albion". Però llavors, com titllarem el poc interès d'Obama en Europa en dir que no serà a Madrid en la cimera Estats Units - Unió Europea? Desinterès? Menyspreu?

I l'absència de fotografies amb el president de torn que ha de rellançar l'economia comunitària i marcar-ne les bases pel 2020? És una llàstima perquè allà amb Rodríguez Zapatero s'havia de segellar la gran trobada entre els dos grans líders mundials que havien de treure el món del seu atzucac. Ho va advertir Leire Pajín en qualitat de presidenta d'un club de fans... que està perdent adeptes per moments.