Nova York

Els cuiners Ferran Adrià i Juan Mari Arzak són guardonats amb la Cullera de Plata

Actualitzat a les 11:06 h   09/11/2006

S'han lliurat a Nova York els premis Cullera de Plata, uns importants guardons gastronòmics que es coneixen popularment com els Oscars de la cuina. Enguany, els guardonats han estat Ferran Adrià i Juan Mari Arzak, que han rebut els premis de la prestigiosa revista "Food Arts" en un sopar de gala que s'ha celebrat a Nova York. Aquest homenatge arriba tres mesos després que el rotatiu "The New York Times" va dedicar a tots dos cuiners un article en què es descriu la cuina d'avantguarda espanyola com la gran successora de la cuina francesa.

El català Ferran Adrià i el basc Juan Mari Arzak han estat els convidats d'honor dels grans especialistes en gastronomia dels Estats Units, on han rebut la Cullera de Plata, l'equivalent culinari dels Oscar.

El premi, que concedeix "Food Arts", una publicació especialitzada de gran prestigi en el món culinari, va ser considerat per Arzak "un reconeixement mundial cap a l'exterior de tot un esforç d'un país". Per Adrià, el cuiner que ha elevat la cuina a la categoria de ciència, objecte d'investigació, es tracta d'un premi molt important, que arriba en "un moment històric" per a la cuina espanyola, "que cal aprofitar".

A més a més del premi, que ha estat entregat en un sopar organitzat en un hotel de Nova York, tots dos cuiners seran els convidats d'honor en una gala benèfica de la Fundació James Beard, una entitat privada no lucrativa que promociona la cultura gastronòmica als Estats Units. El sopar de gala benèfica serà preparat per José Ramón Andrés, Teresa Barrenechea, Bruno Oteiza, Enrique Sánchez i Julián Serrano, a més a més del reboster Jordi Butrón.

Tots dos cuiners, els restaurants dels quals estan considerats entre els millors del món per la guia Michelin, han estimat que és el resultat de tres generacions de cuiners que, segons paraules d'Arzak, han sabut evolucionar a partir d'una arrel tradicional.

Per tots dos, l'èxit ha arribat en el moment adequat i en el país adequat, però és el resultat d'anys d'esforços en tot el sector. Reflex d'aquest èxit va ser l'aparició d'Adrià en la portada d'un diari tan prestigiós com "The New York Times" fa algunes setmanes, que ell mateix qualifica com "la guinda d'un pastís que s'ha cuinat durant uns quants anys". "És bastant lògic el que ha passat", ha assegurat Adrià, qui ha subratllat que, darrere d'ells, hi ha un conjunt de bons professionals que també haurien de ser allà.

Per Arzak, la clau de tot és "la humilitat", saber escoltar els altres, fins i tot els més joves, tenir una ment oberta i innovar, mentre que per al seu col·lega català, el fonamental és "tenir una filosofia", en què menjar sigui també una manera d'entendre la vida.

Segons el seu parer, el que marca la cuina espanyola actual és la passió que senten molts joves per la gastronomia, una qualitat rara que s'ha de "procurar que no mori". Segons explica, la bona cuina no necessita obligatòriament productes cars, perquè són preferibles "unes bones sardines a una mala llagosta", opinió que comparteix Arzak.

Adrià ha destacat la bona relació existent entre els grans caps de la cuina espanyola i la "competència sana" que hi ha en un sector que, si ha arribat on és, és també per tenir unes fortes arrels i uns productes de primera qualitat. Al mateix temps, reconeix que part de l'èxit ha estat possible gràcies a la feina divulgadora dels mitjans de comunicació i diu que, "si no fos per ells, no seríem aquí".

El seu desig és que "qualsevol persona que vulgui fer avantguarda (en cuina) hagi de passar per Espanya", i que la cuina espanyola consolidi la seva posició a l'exterior. Després d'aquest "boom", Arzak ha recomanat tranquil·litat, fer-ho a poc a poc i bé, no precipitar-se perquè "es pot perdre el que s'ha guanyat".

No tenen encara la recepta per evitar la confusió que té el consumidor nord-americà en general entre cuina espanyola i llatinoamericana -al marge del suggeriment d'Arzak que aprenguin geografia- però confien que, amb el temps, tot arribarà.