Brussel·les
Actualitzat a les
18:00 h
11/02/2010
El Parlament Europeu ha dit "no" a la Casa Blanca. L'eurocambra ha rebutjat per una àmplia majoria l'acord amb els Estats Units per compartir dades bancàries de sospitosos de terrorisme. Ara Washington haurà de buscar altres vies per accedir a una informació que considera clau per resseguir el finançament del terrorisme internacional.
Finalment i després de setmanes d'intens debat, l'eurocambra ha vetat el document amb una majoria clara de 378 vots contra, 196 vots a favor i 31 abstencions. Una coalició de socialistes, liberals, ecologistes i diputats d'esquerra a la que s'hi han sumat democristians alemanys i austríacs ha derrotat els conservadors, que defensaven l'acord per garantir la seguretat. Els eurodiputats reclamen ara la negociació immediata d'un acord amb més garanties i en el qual es tinguin en compte totes les seves exigències.
El "no" del Parlament respon tant a un assumpte de fons com de forma, per la manera en què els governs van tramitar el conveni esquivant els eurodiputats i aprovant-lo només un dia abans que aquests rebessin els nous poders que els confereix el Tractat de Lisboa. Per això, el rebuig suposa també una demostració de força de la cambra, molt dolguda per l'actitud dels estats membres, que només van tractar de conciliar postures en els darrers dies davant l'amenaça de veto dels parlamentaris.
El text bloquejat tenia només validesa per als propers nou mesos, un període durant el qual la UE volia negociar un conveni definitiu amb més garanties. A partir d'ara, la presidència de torn espanyola s'encarregarà d'iniciar immediatament aquestes negociacions tenint en compte les exigències de l'eurocambra, segons ha explicat el secretari d'Estat espanyol per als Afers Europeus, Diego López Garrido. El govern espanyol, igual que els EUA, considera que sense aquest mecanisme de transferència de dades dels ciutadans estan "una mica menys segurs".
La Comissió Europea, per la seva banda, ha lamentat que no es pugui disposar ja de la "informació altament valuosa que hauria ofert aquest instrument en la lluita contra el terrorisme". No obstant això, els parlamentaris que l'han rebutjat insisteixen que la seguretat dels europeus "no s'està comprometent", ja que l'intercanvi d'informació continua sent possible a través d'altres instruments legals.
L'acord hauria permès a les autoritats nord-americanes seguir accedint a la informació financera dels ciutadans europeus en el marc de la lluita antiterrorista a través dels servidors del consorci bancari Swift, tal com feien des dels atacs de l'11-S. Però el cas Swift ha estat un punt d'enfrontament entre eurodiputats i governs des que el 2006 es va descobrir que Washington accedia en secret a les transaccions dels europeus en el marc de la política antiterrorista després dels atacs de l'11 de setembre del 2001.
Amb l'acord frenat avui, els governs buscaven resoldre el buit legal creat amb la decisió de la companyia Swift de traslladar els seus servidors a territori europeu. Sense conveni europeu, els EUA poden tractar de continuar accedint a aquesta informació a través d'acords bilaterals, principalment amb Holanda, on s'emmagatzemen les dades, i amb Bèlgica, on Swift té la seva seu, segons fonts parlamentàries. No obstant això, Washington ha demostrat un gran interès a salvar el pacte, amb contactes directes entre la secretària d'Estat, Hillary Clinton, i el president de l'eurocambra, Jerzy Buzek.