Literatura

Quim Monzó aporta la seva visió humorística i original sobre el Nadal en el seu últim llibre

Actualitzat a les 11:06 h   09/11/2006

L'escriptor Quim Monzó acaba de treure el seu últim llibre "Tres Nadals", editat en català per Quaderns Crema i en castellà per Acantilado. El volum inclou tres relats breus sobre el Nadal, un món cíclic que es repeteix cada any, i sobre el qual ara Monzó reflexiona amb molt humor i imaginació. Monzó s'aparta de la tradició del gènere del conte nadalenc i a través de la seva mirada gens convencional dóna una visió del Nadal diferent, nova, satírica i festiva. Els contes es complementen amb les il·lustracions de Ramon Enrich.

"Nadal blanc", "La venedora de mistos" i "La comissió" són els títols dels tres contes, publicats anteriorment per separat en un dels suplements del diari "La Vanguardia" entre 1996 i 2002.

En el primer dels relats, "Nadal Blanc", Monzó reinventa la història sagrada plantejant què hauria passat si Maria hagués donat a llum dos nens en lloc d'un sol, encara que la resposta la deixa a la imaginació del lector.

A "La venedora de mistos" Monzó també realitza una distorsió d'una de les històries nadalenques més conegudes, la de la jove venedora de mistos que mor el dia de Nadal sola i pobra.

El tercer dels contes, "La comissió", narra les discussions del grup de persones que han d'establir durant una reunió com han de ser aquest any els tres Reis d'Orient i, finalment, es replantegen el costum i decideixen que estiguin representats per col·lectius de la societat com els homosexuals i els diabètics que, tradicionalment, no es veuen reflectits a la cavalcada.

Aquest últim conte no s'allunya massa de la realitat ja que, com ha pogut comprovar Monzó últimament a la premsa novaiorquesa, la comissió de festes de la ciutat ha decidit establir una quota perquè el 50% de les parelles que representen Pare Noel i la seva dona siguin homosexuals, sobre el qual està pensant escriure un article.

Monzó ha volgut reunir aquests tres relats en un llibre que tingués les il·lustracions dels contes que llegia quan era petit i va pensar que els dibuixos de Ramon Enrich eren "ideals".

Enrich, que exposa regularment a galeries de París, Lisboa, Nova York, Amsterdam i Hong Kong, juga en les seves pintures amb el paisatge, l'arquitectura i la tipografia però generalment no inclou persones en els seus treballs.