El Parlament podria portar la PAC al TC si l'Estat no aplica la regionalització dels ajuts

Grau ha dit que aquesta postura no tant sols defensa l'aplicació de l'Estatut de Catalunya i fins i tot la Constitució, sinó que és una posició que interessa al sector mateix ja que a l'estat espanyol hi ha 17 agricultures diferents. El conseller ha assegurat que defensar la peculiaritat de cada comunitat autònoma és imprescindible per mantenir un sector viu i amb futur. D'altra banda, Grau ha reclamat que la PAC es comenci a aplicar a partir de l'1 de gener de 2005, i no més tard com defensen altres Comunitats Autònomes. Segons Grau, el fet que des de Catalunya es vulgui aplicar la PAC a partir del 2005 reflecteix la voluntat del sector agrari català respecte d'aquest tema. Així mateix, el responsable de l'administració agrària catalana ha defensat el paper dels governs autonòmics, i especialment les comunitats històriques en matèria de política agrària i ha rebutjat la intenció del MAPA de reconvertir-les amb delegacions de l'administració estatal. Al llarg de la reunió on s'han debatut diversos temes que afecten el sector agrari de Catalunya com els continguts del llibre blanc de l'Agricultura i el Desenvolupament Rural que ha elaborat el MAPA; la discussió sobre la regionalització de la superfície de la base nacional del conreu de l'arròs, defensada per Catalunya i València, i la discussió de la proposta de Projecte de Reial Decret de creació de la Taula de coordinació del control de Qualitat Alimentària. El màxim responsable de l'Adminsitració agrària ha denunciat una vegada més l'intent del MAPA d'envair competències de les autonomies. Grau ha explicat que el contingut de la proposta de Reial Decret de creació d'una Taula de coordinació en matèria del control de Qualitat Alimentària, pot convertir les administracions autonòmiques en meres executores de les decisions en matèria de control agroalimentari, convertint-les en delegacions del MAPA. Grau ha assegurat que això va contra els principis de la Llei de Qualitat Agroalimentàia de Catalunya que va ser aprovada per tots el grups del Parlament català. Pel que fa a la discussió sobre la regionalització de la superfície de la base nacional del conreu de l'arròs, s'ha acordat atorgar a Catalunya un total de 20.850 ha la qual cosa representa evitar el greuge permanent al que s'han vist sotmeses Catalunya i València suportant les penalitzacions estatals tot i haver mantingut estable la superfície d'arròs. Aquest cultiu té un paper determinant en els àmbits ecològic, social i econòmic tant del Delta de l'Ebre de Catalunya com de l'Albufera Valenciana. Així mateix, al llarg de la reunió s'ha acordat la transferència dels recursos pendents que el MAPA havia d'aportar al govern de la Generalitat per fer front al coofinançament dels ajuts establerts per pal·liar els efectes de les gelades del 2001. En aquest sentit, el MAPA aportarà a Catalunya el pagament que puja a 524.000 euros. En la reunió també s'ha analitzat el posicionament de les comunitats auitònomes a la modalitat de l'aplicació d'algunes qüestions de la reforma de la Política Agrària Comuna, com el sistema integrat de gestió i control de les explotacions agràries, i la desconnexió dels ajuts de la PAC, en què Catalunya ha defensat una desconnexió parcial perquè aquesta mesura evita l'abandonament de les terres de cultiu. Grau ha defensat també el posicionament de Catalunya davant la recent reforma de l'OCM de l'Oli, la qual estableix que un 60% dels ajuts es destinin en funció de la producció i el 40% restant sigui distribuït pels Estats membres en funció d'unes categories establertes per la UE mateix.