Amsterdam

El govern tripartit holandès es trenca per divergències en la retirada de soldats de l'Afganistan

Actualitzat a les 18:09 h   20/02/2010

Crisi al govern holandès. La retirada de tropes de l'Afganistan ha estat el detonant que ha fet saltar pels aires l'entesa entre el tripartit que actualment dirigeix el país. A poques setmanes de les eleccions municipals holandeses, les discrepàncies entre democristians i socialdemòcrates han estat insuperables. Durant quinze hores han estat discutint el paper d'Holanda a l'Afganistan després que l'OTAN ha demanat al país que hi mantingui les tropes fins a l'estiu del 2011. A quarts de cinc de la matinada, el primer ministre, el democristià Jan Peter Balkenende, ha anunciat el trencament del govern. Hores més tard ho ha comunicat a la reina Beatriu.

El primer ministre, el democristià Jan Peter Balkenende, ha informat la reina Beatriu de la dissolució del govern a través d'una trucada telefònica i s'hi reunirà durant els pròxims dies per abordar la crisi a l'executiu. És el quart que Balkenende forma i el quart que es trenca abans d'acabar la legislatura. I tot plegat, per la presència a l'Afganistan.

El govern actual continuarà exercint les seves funcions de forma provisional i convocarà eleccions anticipades en un termini de 83 dies, si bé els comicis s'haurien de celebrar a principis del 2011.

Holanda té dos mil soldats desplegats en una regió del sud del país. A la zona hi ha molta presència talibana i fins ara han tingut 21 baixes. Estava previst que aquest agost començés la retirada, però l'OTAN va demanar a l'executiu holandès que aguantés un any més. Aquesta petició ha dividit el tripartit. Els democristians -majoritaris en la coalició de govern- eren partidaris de fer cas de l'OTAN però els socialdemòcrates no hi estaven d'acord.

Malgrat la reunió maratoniana que han mantingut durant la nit i la matinada, no s'ha pogut arrencar el consens entre les formacions del govern holandès. Ha estat el mateix primer ministre holandès, el democristià Jan Peter Balkenende, qui ha anunciat la dissolució de l'executiu a quarts de cinc de la matinada.

Discrepàncies per l'estratègia afganesa

La crisi al govern d'Holanda arriba enmig de les discussions arreu d'Europa sobre la necessitat d'enviar més tropes a l'Afganistan. La majoria de països estan d'acord a fer un últim esforç per estabilitzar el país, però potser no amb la força que requereixen els Estats Units i l'OTAN.

Els Estats Units volen fer un últim esforç a l'Afganistan. El desplegament de tropes ha servit de poc en els últims anys. Els talibans s'han tornat a fer forts i, durant el 2009, 520 soldats van morir al país. Un rècord històric. L'OTAN creu que els aliats han de donar suport a l'estratègia nord-americana i hi demana més implicació.

Però la missió a l'Afganistan és cada vegada més impopular a Europa. Tímidament, Alemanya anuncia l'enviament de 500 soldats més. El mateix fan el Regne Unit i Espanya. 511 soldats, en concret, segons ha aprovat el Congrés dels Diputats, fent cas d'un compromís que la ministra de Defensa, Carme Chacón, ha qualificat d'imprescindible.

En altres països, com Holanda, l'acord no ha estat possible. La fatiga per una missió que ja fa nou anys que dura ha superat l'esforç i el compromís per fer un últim esforç a l'Afganistan.