Karma Peiró

P. Llorca: "El cop emocional que han viscut els haitians ha estat molt fort"

Actualitzat a les 17:04 h   02/03/2010

El metge català Pere Llorca va escriure a Elmeu3cat24 per explicar-nos-en el seu relat en primera persona. Aquest doctor ha pogut conviure amb els haitians més afectats pel terratrèmol que va devastar el país aquest 12 de gener. Respon a les nostres preguntes des de Santo Domingo, via Skype, mentre espera el seu avió de tornada a Espanya.

Quina és la primera imatge fotogràfica que s'emporta d'Haití?
La destrucció tan gran d'aquell país, la misèria, la brutícia. I, a la vegada, la simpatia de la gent, que quasi s'ofenen si no els saludes.

Com va anar a parar allà?
L'ONG ADRA ens va cridar a uns quants professionals de la salut per crear un equip mèdic d'ajuda humanitària. Vam sortir 5 metges: dos pediatres, un generalista, un ginecòleg cirurgià i un traumatòleg, amb 4 infermers i un logista.

A quina part de Port-au-Prince va ser destinat?
A l'Hospital de Carrefour, al costat d'una universitat. Al campus milers de persones, tots els que han perdut casa seva, viuen sota de tendals.

De quanta gent parlem?
D'unes 3.000 famílies, que corresponen a 15.000 persones. Vam deixar un centre de salut que encara funciona perquè ADRA continuarà finançant dos metges i infermers haitians durant sis mesos més.

Com estan vivint els haitians la desgràcia?
La majoria de gent dorm sota les estrelles, tapats amb un llençol o un tendal. Abans d'anar a dormir i en despertar-se sempre canten en agraïment d'estar vius, encara. Hi ha molts nens i nenes sols, sense família. Com la Vanessa, que quan me la vaig trobar em va dir que no tenia pares. Després d'uns quants dies, em va preguntar: "Et puc dir Papi?". Em va fer una sacsejada per dins que vaig intentar controlar. Tot l'equip ha tingut experiències semblants. Moltes d'aquestes persones, que s'han quedat soles, no han rebut tractament psicològic i el cop emocional ha estat molt fort.

El país ha quedat destrossat. Vostè ha viscut allà, creu que s'aixecarà de nou?
És molt complicat. El grau de destrucció del país ha estat enorme. Ja era un país desestructurat però ara s'han quedat sense govern, sense justícia, sense correu, sense els ministeris grans, sense l'escola d'infermeria que es va enfonsar amb 400 nenes a sota, etc. Quan ets aquí t'adones que a Espanya som molt afortunats, que ens queixem de la crisi però no sabem què és una crisi de debò.

I què és?
Aquí la gent no té aigua, ni compreses, ni menjar. Saps què és passar-te tres dies sense menjar? Jo no ho sé. Saps què és viure enmig d'un carrer dormint sota un llençolet i dues canyes, amb camions passant pel costat, amb nens petits, sense llum.

És difícil fer-se a la idea d'aquestes situacions si no s'han viscut...
És important que no ens oblidem d'Haití. Faig una crida a tots els catalans: no pot ser que tinguem tanta dificultat per donar un 0,7% de tot el que tenim i ens sobra. Hi ha moltes maneres de col·laborar i totes són bones. És tant important el metge que és allà, com el cuiner que ens fa el menjar, com el que porta el cotxe i ens condueix pel país, com el que dóna 5 euros a una ONG. Tot són granets de sorra que sumen.