Barcelona

Millet i Montull s'haurien embutxacat 2 milions d'euros del patrocini de Ferrovial a l'Orfeó

Actualitzat a les 08:25 h   05/03/2010

Els exresponsables del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, podrien haver desviat uns dos milions d'euros de les aportacions que va fer Ferrovial com a patrocinador a l'Orfeó Català, ja que no es van reflectir en la comptabilitat d'aquesta entitat, a la qual no es feien auditories. L'actual director general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha revelat que les auditories fetes a l'entitat després de la sortida de Fèlix Millet i Jordi Montull constaten que els set convenis que es van signar entre Ferrovial i l'Orfeó Català no es van registrar en la comptabilitat d'aquesta última entitat i que les xifres de diners que incloïen eren "importantíssimes".

Llinares ha fet aquesta declaració al jutjat social número 32 de Barcelona en la vista per l'acomiadament de l'exdirectora general del Palau, Rosa Garicano, a la qual ha acusat de no col·laborar amb els nous gestors "com hauria de fer-ho" i ha dit que coneixia el desviament de fons cap a l'Orfeó Català.

Paradoxalment, l'advocat dels nous gestors del Palau no ha volgut facilitar la xifra que suposadament s'hauria desviat i que ha constatat l'auditoria, mentre l'advocat de Rosa Garicano, en declaracions als periodistes després del judici, l'ha xifrat en uns dos milions d'euros.

Segons que ha dit Llinares al jutjat, Garicano sabia que es desviaven aportacions de diners de Ferrovial a l'Orfeó Català i per això se la va acomiadar, a més de no voler col·laborar amb la nova direcció, declaració que ha emfatitzat amb un: "No volia despatxar amb mi".

La clau de l'estratègia del desviament dels diners per part de Millet l'ha donat Llinares en el judici de Garicano: a través de l'Orfeó Català "es desviaven quantitats ingents [de diners] perquè [l'Orfeó] no s'auditava", contràriament al que passava amb la Fundació i el Consorci. Si els convenis de patrocini entre l'Orfeó Català i Ferrovial s'haguessin reflectit en els comptes, el frau hauria estat més complicat de fer, ha acabat dient Llinares.

El nou home fort del Palau ha estat molt dur i contundent durant la seva declaració en el judici sobre l'actitud de Rosa Garicano quan en els primers dies de setembre de l'any passat s'intentava establir el desviament dels fons, i ha explicat que l'exdirectora general no només no volia col·laborar amb ell sinó que la seva actitud "era la d'una persona que ocultava alguna cosa".

De fet, Garicano només parlava amb la nova presidenta, Mariona Carulla, amb qui va intentar establir la categoria que li corresponia després de la sortida de Millet i Montull i atès que Llinares ocupava el càrrec de director general. La seva falta de col·laboració, especialment amb un auditor amb el qual va discutir agrament en no facilitar els citats contractes de Ferrovial, i el coneixement que "va inflar" un pressupost per a Endesa per fer la il·luminació externa del Palau són alguns dels arguments argüits per la nova direcció per suspendre d'ocupació primer i acomiadar després Garicano.

També es diu en la carta d'acomiadament que Rosa Garicano, pel seu càrrec, havia de conèixer les activitats defraudatòries de Millet i Montull, cosa que l'advocat de l'exdirectora del Palau ha intentat desmuntar amb l'argument que cap dels 123 membres del Patronat o els 14 membres de la comissió executiva del Consorci ho sabien o ho sospitaven.

Mariona Carulla, actual presidenta del Palau de la Música i vicepresidenta en l'època de Millet, ha assegurat que "semblava que Rosa Garicano manava molt" en l'època de Millet perquè sempre era a les juntes de l'entitat, en què es facilitava "poca" informació als membres. L'advocat de Garicano ha informat que el seu client reclama al Palau, si l'acomiadament es considera improcedent per part de la jutge, entre 400.000 i 800.000 euros d'indemnització, atès que quan se la va acomiadar no se li va atorgar cap tipus de compensació.

El sou anual de Garicano oscil·lava entre 330.000 i 175.000 euros a l'any, en funció dels patrocinis d'empreses que aconseguia per a l'entitat, dels quals també obtenia un percentatge com a bonus. L'any 2009, segons que ha declarat avui l'exdirectora general, unes 200 empreses van aportar fons al Palau, cosa que va suposar uns ingressos d'uns sis milions d'euros.