Les dones iraquianes
Si mai es perden en una ciutat àrab -i sovint d'arreu del món- millor que preguntin a una dona. Almenys si no sap indicar-ho, no ho farà. Els homes sempre creuen que ho saben, encara que si estan en grup cadascun d'ells els pot assenyalar un punt cardinal diferent.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Joan Roura
Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.
De manera similar, però si ets periodista i cobreixes aquesta zona, com ens passa ara a Bagdad, dóna gust poder entrevistar dones. No s'escolten a elles mateixes. Les respostes són molt més curtes i concises. De seguida trobes la declaració que cal posar en el vídeo.
Aquest matí he pogut tornar a comprovar totes dues coses. La mateixa dona que posava ordre en una trifulga masculina al primer pis del quarter general de la llista d'Iyad Allawi em concedia, a la planta baixa, l'entrevista que més m'ha interessat d'aquests dies.
La doctora -en dret- Alia Nsaif és diputada sortint, i amb gairebé tota seguretat repetirà mandat després de les eleccions de demà. Es presenta per la llista més progressista en termes occidentals, un moviment secular on s'apleguen xiïtes i sunnites que aspiren, almenys, a superar l'odi sectari.
El que sembla més difícil de superar, dins la mateixa organització, és la discriminació de la dona. La mateixa Nsaif, fora de càmera, m'ha dit que han tingut forts debats per anar-la baixant en la llista. Els partits religiosos ja la van vetar com a ministra de Justícia en l'anterior legislatura. Ara els seus l'han deixada en el lloc 16, malgrat ser evident que està tan o millor preparada que el líder. Això sí, tampoc podria encapçalar-la perquè a l'Iraq els tres primers llocs de cada candidatura estan reservats a homes. Però de ser quarta a setzena, hi ha un marge que pot semblar insultant.
Nsaif no se sent insultada. Continuarà treballant, ni que sigui per evitar que una nova majoria encara més conservadora acabi amb la legislació de quotes, que almenys garanteix la presència de 82 dones en un parlament de 325 escons.
Per cert, potser ja ho han sentit al "Telenotícies". El que sí que s'ha atrevit a dir davant la càmera és que els seus col·legues parlamentaris masculins tenen mentalitat tribal. Doncs això.
Aquest matí he pogut tornar a comprovar totes dues coses. La mateixa dona que posava ordre en una trifulga masculina al primer pis del quarter general de la llista d'Iyad Allawi em concedia, a la planta baixa, l'entrevista que més m'ha interessat d'aquests dies.
La doctora -en dret- Alia Nsaif és diputada sortint, i amb gairebé tota seguretat repetirà mandat després de les eleccions de demà. Es presenta per la llista més progressista en termes occidentals, un moviment secular on s'apleguen xiïtes i sunnites que aspiren, almenys, a superar l'odi sectari.
El que sembla més difícil de superar, dins la mateixa organització, és la discriminació de la dona. La mateixa Nsaif, fora de càmera, m'ha dit que han tingut forts debats per anar-la baixant en la llista. Els partits religiosos ja la van vetar com a ministra de Justícia en l'anterior legislatura. Ara els seus l'han deixada en el lloc 16, malgrat ser evident que està tan o millor preparada que el líder. Això sí, tampoc podria encapçalar-la perquè a l'Iraq els tres primers llocs de cada candidatura estan reservats a homes. Però de ser quarta a setzena, hi ha un marge que pot semblar insultant.
Nsaif no se sent insultada. Continuarà treballant, ni que sigui per evitar que una nova majoria encara més conservadora acabi amb la legislació de quotes, que almenys garanteix la presència de 82 dones en un parlament de 325 escons.
Per cert, potser ja ho han sentit al "Telenotícies". El que sí que s'ha atrevit a dir davant la càmera és que els seus col·legues parlamentaris masculins tenen mentalitat tribal. Doncs això.
