El matí de Catalunya Ràdio
Actualitzat a les
12:13 h
10/03/2010
Ja fa 48 hores de la nevada, i a Catalunya -Europa occidental, primer món- encara no es recupera la normalitat.
El govern, que ahir va assumir alguns problemes de comunicació amb els ciutadans durant la tempesta i va apuntar a la manca de precisió dels meteoròlegs, avui ens diu que si el país no està normalitzat a hores d'ara la culpa és de la caiguda de la xarxa elèctrica.
Ara mateix, 50.000 famílies catalans continuen sense subministrament elèctric, entre d'altres molts comerciants de la Costa Brava amb les neveres plenes de cara a la Setmana Santa, i tot i que ahir es va treballar de valent, Fecsa-Endesa diu que no serà fins a finals del dia d'avui que no tornarem a la normalitat.
De retruc avui hi haurà encara milers d'alumnes a la demarcació de Girona que no podran tornar a classe, o perquè no tenen llum o perquè no funcionen les rutes de transport escolar. Tampoc funciona la línia de mitjana distància de Renfe entre Barcelona, Girona i Portbou, i les connexions amb França continuen, en principi, tallades per falta d'alimentació elèctrica.
La neu va fer caure 25 torres d'alta tensió i va afectar 11 subestacions elèctriques. Els suports no estaven preparats per aguantar el pes del gel acumulat.
La llista d'incidències a les carreteres encara és llarga. Tot i que ahir es va poder obrir finalment la frontera de la Jonquera a l'AP-7, això va provocar un altre caos.
Els camions que havien estat apartats de les vies per la neu van arribar a formar una cua de 50 quilòmetres per anar cap a França, i a la Nacional 2, tres quarts del mateix, amb cues de fins a 30 quilòmetres. Protecció Civil insisteix a demanar precaució perquè les baixes temperatures d'aquesta matinada poden tornar a convertir les carreteres en pistes de gel.
Queda clar que no sabem gestionar l'excepcionalitat, ni passar de l'excepció a la norma esglaonadament, però al marge dels possibles errors de gestió i informació dels nostres governants, el missatge que ens arriba després de la tempesta és que malauradament les coses importants ja no les podem decidir nosaltres.
La ciutadania, solidària i resignada, s'ho mira pràcticament sense alçar la veu, assumint que vivim en una mala democràcia. Els polítics els triem cada quatre anys, però els que ens han de subministrar la llum no passen per les urnes. I el que és pitjor, tots plegats ens adonem que els polítics no els poden o no els volen fer passar per l'adreçador.
Al seu dia van privatitzar el servei, després van liberalitzar el sector i avui tots som esclaus de la necessitat.
De què serveix que imposin una multa a una companyia elèctrica que té una facturació pròpia del PIB d'alguns països?
De què serveix la política si no pot obligar les companyies a invertir per millorar la xarxa?
La clau de pressió seria tenir la potestat de retirar la llicència a una companyia elèctrica si no compleix, però, amb això, la política ja ens ha venut.
Té sentit que l'energia elèctrica d'un país no estigui a les mans dels ciutadans? Per què han deixat que l'energia passi a mans privades?
De què ens podem queixar ara els ciutadans? A qui ens podem queixar ara els ciutadans? Serveix de poc, queixar-se a les elèctriques, perquè no n'escollim els dirigents. Només som dependents del seu subministrament.
Per què serveix, doncs, la política? Serà capaç de fer marxa enrere i retornar la sobirania de la llum als ciutadans?
Amics, sense control, estem venuts.
Benvinguts a casa vostra.