Barcelona / Madrid

L'alliberament d'Alicia Gámez podria ser un gest de bona voluntat dels segrestadors

Actualitzat a les 16:21 h   11/03/2010

L'alliberament de la cooperant catalana Alicia Gámez obre diversos interrogants, com per exemple per què ha estat ella l'escollida d'entre els tres segrestats. No hi ha una posició comuna entre els experts en la matèria. Els uns opinen que, per a un grup de salafistes com és la branca d'Al-Qaeda al Magreb, conviure tants mesos amb un dona al desert no encaixa amb el seu fanatisme religiós. Els altres hi veuen un gest de bona voluntat de cara a les negociacions. És el cas del professor Jean Pierre Filiu, expert en terrorisme islamista de l'Institut d'Estudis Polítics de París, que en declaracions a Catalunya Ràdio ha afirmat que el gest és un bon senyal de cara al futur d'Albert Vilalta i Roque Pascual, els altres voluntaris segrestats.

El professor Filiu ha recordat que ja hi ha hagut precedents d'alliberaments previs d'una dona en altres segrestos on després han deixat anar els homes. També ha recordat que, per a aquests grups, és important la publicitat que els dóna un gest així.

Per la seva part, la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, ha confirmat en una entrevista a la Cadena Ser que, d'entrada, es va estudiar l'opció que el primer alliberat fos Albert Vilalta, ferit d'un tret a la cama. "Vam insistir molt a transmetre que el més important era que la persona ferida fos alliberada de forma immediata", però això no va passar i a Vilalta "se li va curar la cama".

De la Vega ha indicat que des que va començar el segrest el govern espanyol ha rebut diverses proves de vida, com ara vídeos, cartes, fotografies i trucades a familiars.