Barcelona
Actualitzat a les
14:55 h
14/03/2010
Cada cop hi ha més alertes per virus informàtics o actuacions amb males intencions a la xarxa. Els ordinadors i internet s'estan fent habituals a les llars i les possibles víctimes augmenten exponencialment. A més, les administracions, també presents a la xarxa amb gran quantitat de dades, són un nou pastís suculent. Tant, que s'està creant un model de negoci al voltant dels delictes informàtics. Experts en seguretat informàtica alerten del creixement i l'organització dels "crackers". Asseguren que s'ha creat un mercat internacional de "malware", principalment en paradisos fiscals, països de l'Est i la Xina. Els nous ciberestafadors utilitzen el codi obert, versions premium i ofereixen programes personalitzats.
Més ordinadors, més víctimes. Major difusió d'internet, més punts d'accés. L'auge del web 2.0, més facilitats. La presència de l'administració, un pastís més gros i suculent. Les ja no tan noves tecnologies de la comunicació estan generant un
nou model de negoci: el ciberdelicte.
Dos exemples recents serveixen per il·lustrar aquesta tendència. Primer,
l'atac a Google, un bon exemple del perill i l'abast dels "crackers" que fins i tot va
motivar la intervenció del govern dels Estats Units. A més, totes les mirades apunten a la Xina com a responsable de l'atac, fet que ens situa en un dels mercats més grans d'aquestes actuacions. En segon lloc, el
desmantellament de la "xarxa Papallona", que infectava
13 milions d'ordinadors de 190 països. Tres persones estaven darrere d'aquesta organització. I el més il·lustratiu: ni tan sols van desenvolupar el programa maliciós que ataca els sistemes, el van comprar.
Segons explica a l'agència EFE Gabriel Martín, director general de Symantec Ibérica, que desenvolupa l'antivirus Norton, les dades de la "xarxa Papallona" demostren que existeix
un mercat del cibercrim d'abast mundial. Des de Symantec es calcula que el nombre de milions que mou el mercat dels ciberdelictes podria superar fins i tot el de la droga.
És una simple qüestió d'oferta i demanda i, especialment, de possibles beneficis. El mercat
funciona com qualsevol altre: experts informàtics ofereixen o bé programes maliciosos o directament les dades de les persones i empreses robades per mitjans digitals.
Paradisos informàtics
El problema, segons Martín, és que costa molt localitzar aquestes xarxes i tancar els llocs des d'on operen. A més, internacionalment no hi ha una
legislació clara que ajudi a combatre aquest fenomen. És més, fins i tot hi ha països on es pot desenvolupar aquesta activitat sense problemes. Els paradisos fiscals no s'acullen a tractats internacionals, i els països de l'Est en són un exemple. Rússia i la Xina són els principals sospitosos, ja que des de les seves fronteres és des d'on es reben els principals atacs informàtics.
Tot i això,
no cal ser catastrofistes. Els sistemes de seguretat dels ordinadors també són cada cop millors i amb
seny i sentit comú és possible evitar molts d'aquests atacs informàtics. Això sí, cal conscienciar-se, tenir al dia els antivirus, ja siguin privats o gratuïts, realitzar revisions periòdiques i tenir un tallafocs que impedeixi l'accés a intrusos als nostres ordinadors.
Pel que fa al sentit comú, no obrir enllaços ni acceptar arxius que no siguin de fonts fiables, relacionar-se a través de la xarxa amb aquelles persones que coneguem, no cedir mai les contrasenyes ni informació privada sota cap concepte, actuar amb precaució davant de qualsevol comportament estrany i tenir clar quines dades compartim i com.