El matí de Catalunya Ràdio
Actualitzat a les
09:01 h
19/03/2010
Avui surt de la presó Luis Roldán. Potser els més joves no el recorden, però Roldán, que va ser director general de la Guàrdia Civil, avui ja pot ser considerat una icona del nostre temps. Va falsejar el seu currículum, va treballar-se les influències polítiques per ser al capdavant de la Benemérita, va estar a punt de ser ministre de l'Interior i aprofitant la seva posició va robar un munt de milions dels fons reservats i de calers per construir casernes de la Guàrdia Civil, fa setze anys.
Quan es va detectar l'escàndol, Roldán va poder fugir del país. Ningú podia creure el que estava passant i ningú no havia sospitat res abans. Com pot ser que un home sol robi tant durant tant de temps i es pugui escapar sense ajuda? Qui es feia aquestes preguntes segurament pecava d'ingenu o d'hipòcrita.
El cas és que avui Roldán sortirà per la porta de la presó de Zuera, a Saragossa, i no hi haurà de tornar més.
Els diners no han aparegut i el diari "El País" va detectar que tenia un pis al centre de París, una casa a Saint Barthélemy, a les Antilles, per valor de 3,7 milions d'euros, i un patrimoni de fins a 10 milions més.
Roldán va marcar un camí que d'altres han pogut recórrer després: arribar a administrar els diners públics per embutxacar-se'ls.
Han passat quinze anys i encara avui apareixen "roldans". Fa prou, la política, doncs, per evitar les ovelles negres que empastifen el conjunt?
En la gestió pública l'obscenitat màxima és el robatori, però el malbaratament, la manca de responsabilitat o l'endeutament sense límit tampoc l'hauríem de permetre.
La crisi econòmica que patim, també com a país, fa que planin sobre els nostres caps conceptes com la reforma laboral o reforma del sistema de pensions. Però també n'hi ha d'altres, com ara la reducció del dèficit públic.
El dèficit públic no és més que la conseqüència de quan els polítics estiren més el braç que la màniga.
De moment, i això és notícia, avui tenim damunt la taula una proposta valenta, realista i concreta, per acabar amb l'espiral de dèficit públic en què vivim immersos. No l'ha presentat el PP, ni tampoc el PSOE, ni molt menys Esquerra Unida. Vol canviar el model de finançament autonòmic, fortament endeutat, ve de Catalunya i propugna coses semblants al concert basc i a un model federalista real. I no, no és cosa de Convergència, ni d'Unió, ni d'Esquerra, ni del duet fantàstic Carretero-Laporta.
Qui s'ha atrevit a fer-ho és la patronal Foment del Treball. Colla els polítics, a qui no deixaria estirar més el braç que la màniga, acaba amb el repartiment arbitrari de Madrid sota el paraigua de paraules com fons de solidaritat i fa que tots plegats haguem de ser conscients i responsables.
L'autora de l'estudi és Maria Gómez, i proposa que cada territori decideixi i recapti els seus impostos i els serveis que dóna a canvi. Una gestió directa que porta a un aprimament de les obligacions de l'Estat, un sistema que tindria uns mecanismes estrictes per controlar, a diferència de l'actual, el dèficit públic, un model que ens obliga a ser responsables a tots, perquè no preveu fons de compensació.
Segur que l'estudi de Foment de Treball és impopular per molts, però des d'aquí l'agraïm, per la recerca de solucions a problemes reals que suposa i perquè, sent una veu tan reputada, és prou valent per saltar a l'arena pública i proposar solucions concretes.
A veure què en diu i què ens diu la política.
Benvinguts a casa vostra.