Madrid
Actualitzat a les
14:20 h
18/03/2010
El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la llei general de la comunicació audiovisual. Entre altres coses, el text obre la porta a suprimir la publicitat a les televisions públiques, tal com ja ha fet TVE. Des de Catalunya, professionals del sector i alguns partits polítics critiquen el text perquè consideren que envaeix competències de la Generalitat i vulnera els drets lingüístics del català als mitjans. Malgrat les modificacions de la llei al Senat, per Esquerra Republicana, un dels grups més crítics, el text no obliga l'Estat a cedir l'espai radioelèctric necessari per garantir l'emissió de Televisió de Catalunya al País Valencià.
La nova llei de l'audiovisual ha superat l'últim tràmit i entrarà en vigor d'aquí a un mes després de ser publicada al BOE. El text ha passat la votació del Congrés amb
182 vots a favor, 136 en contra i 9 abstencions. La llei comptava fonamentalment amb els vots del PSOE, CiU i CC, mentre que PP i ERC i IU-ICV s'hi han pronunciat en contra.
La llei té la forta oposició de grups com ERC, que lamenten a través del seu portaveu, Joan Ridao, que la llei
no garanteix l'emissió de TVC al País Valencià. A més, Ridao ha alertat que Esquerra no ha donat suport a aquesta llei perquè consideren que "és la porta d'entrada per a
un desballestament a mitjà i llarg termini de tot
el sistema públic audiovisual".
Segons el portaveu d'ERC al Congrés, cal tenir en compte que "el sector privat audiovisual no cessa, és insaciable en la seva reclamació d'
eliminar la publicitat dels canals públics, i anticipen que
en 4 o 5 anys seran les televisions autonòmiques les que faran el mateix que TVE".
La nova llei entre altres coses
garanteix la producció pròpia a les cadenes públiques,
limita a 20 minuts el temps màxim de publicitat per hora i regula
la protecció dels menors.
A més, la llei també estableix la creació d'un
organisme regulador estatal, una mesura molt criticada des de Catalunya perquè que pot vulnerar les funcions del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). La norma també és criticada pel fet que dóna preeminència al castellà i no garanteix la presència del català als mitjans privats.