Em consta que molta. Passa, però, que la seva actitud vital el posa sempre en guàrdia davant de situacions elogioses com aquesta. I fa bé. Sap de quin peu calcen la vanitat i l'autocomplaença i quins són els riscos de la supèrbia i l'orgull mal entès. La seva carrera professional li ha proporcionat massa exemples entre els seus companys com per haver-ho perdut de vista. I la seva formació personal també l'ajuda, afortunadament per a ell.

Per això, es manté expectant i a la defensiva fins a un punt lleugerament malaltís que li dificulta entendre que la votació majoritària dels 80.000 participants en l'elecció ha estat per alguna cosa més que per la gran mobilització que avui provoca el futbol. Estic convençut que els catalans veuen en Pep l'encarnació de moltes de les qualitats abans elogiades i ara enyorades.

Virtuts característiques d'una Catalunya que ha anat desdibuixant-se més per deixadesa dels propis que per influència dels nouvinguts. Rigor, seriositat, humilitat, professionalitat o esforç són paraules que estan a la recerca de dipositaris que les vulguin recuperar primer i practicar intensament després. Si no fos així, no les reclamaríem amb força cada cop en més espais comuns.

I si no les haguéssim abandonat no ens sentiríem orfes de lideratges com ens lamentem ara. Curiosament ha estat el futbol el que ens ha posat al davant la possibilitat de recuperar les vàlues perdudes. I això ens hauria de fer pensar una mica. A tots plegats i també a Guardiola, a qui els seus votants han premiat tant o més per tot aquest conglomerat de característiques i no tan sols perquè la pilota hagués entrat feliçment a la porteria dels sis títols en una temporada. Hi esteu d'acord?