Pequín

Pequín recorda que ha prohibit la venda d'òrgans per a trasplantaments

Actualitzat a les 20:31 h   18/03/2010

El govern xinès ha insistit que prohibeix la venda d'òrgans humans als estrangers i ha recordat que les donacions han de tenir el consentiment escrit del donant. Aquesta declaració s'ha fet arran de l'escàndol provocat per un trasplantament de fetge fet a la Xina l'any 2008 al ciutadà basc Óscar Garay, que va pagar 130.000 euros.

El Ministeri de Sanitat xinès va promulgar el 2007 lleis i regulacions sobre els trasplantaments d'òrgans que prohibien aquest tipus de transaccions per a estrangers, segons ha recordat el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Qin Gang. En contrast, el ciutadà basc Óscar Garay ha explicat que a l'hospital on el van operar hi havia estrangers de diferents països en la seva mateixa situació.

Fonts de l'Hospital Número 1 de Tianjin, on Garay va ser operat, han explicat que la llei ja no els permet aquest tipus d'operacions, prohibides pel que fa a estrangers. No obstant això, aquestes fonts han reconegut que aquests trasplantaments es practiquen a pacients nacionals per preus que oscil·len entre els 400.000 i els 500.000 iuans (entre 43.000 i 53.000 euros). A la Xina, tant la sanitat pública com la privada és de pagament i només el 20 per cent de la població té seguretat social, que únicament sufraga una part de l'operació.

La normativa sobre el trasplantament d'òrgans humans, en vigor a la Xina des de l'1 de maig del 2007 per frenar el tràfic d'òrgans i l'anomenat "turisme de trasplantament", prohibeixen a un estranger amb visat de turista ser operat a la Xina. La controvèrsia d'aquests trasplantaments prové del fet que el 65 per cent dels òrgans per a trasplantaments a la Xina procedeixen de presoners executats, segons va publicar l'agost passat el diari oficial "China Daily", una pena que s'aplica anualment a un nombre que oscil·la entre els 1.500 i els 6.000 reus.

Després que les Nacions Unides van demanar explicacions a Pequín davant l'injustificable i massiu augment dels trasplantaments d'òrgans a la Xina des del 1999, l'estiu passat el Ministeri de Sanitat del país asiàtic va publicar una llista d'hospitals que porten a terme trasplantaments d'òrgans sense llicència, la majoria centres militars. Informes internacionals vinculaven als hospitals de l'Exèrcit d'Alliberament Popular amb l'augment de trasplantaments en aquest període.

El 2007, el portaveu de Sanitat, Mao Qunan, va admetre l'ús d'òrgans d'executats, cosa que Pequín havia negat fins aleshores, però va assenyalar que els reus els donaven de forma voluntària, un extrem que ara ha reiterat el portaveu de la diplomàcia xinesa.

No obstant això, Pequín ha negat que els òrgans provinguin de presos del grup budista Falun Gong, il·legalitzat per Pequín el 1999. Tant grups de drets humans com Human Rights Watch com el relator de l'ONU per a la Tortura reconeixen que no hi ha proves concloents que donin suport a aquesta acusació.

Els trasplantaments d'òrgans, pràcticament inexistents a la Xina fins al 2001, van augmentar fins a una xifra de més de 40.000 el 2005, amb un temps d'espera d'unes dues setmanes, davant de gairebé 12 mesos als EUA o 32 al Canadà. Tot i aquestes xifres, un estudi governamental de l'any passat indica que un 80 per cent dels 1,5 milions de xinesos que necessiten trasplantaments moren sense ser operats per manca de donants a causa de les creences tradicionals, de manera que prolifera un mercat negre d'òrgans.