Qui havia sentit a parlar del Twitter el 2006? I el 2007? Pocs, si més no comparat amb les xifres actuals. Fins al 2008 el servei gratuït de "microblogging" tenia una llista de fans reduïda. Eren i són seguidors molt influents, d'aquests que estan al dia de totes les novetats tecnològiques, però encara no havia arribat al gran públic.

Ara aquesta xarxa social és de les que més creix. Té 200 milions d'usuaris i celebra els seus quatre anys amb una salut de ferro. El que va començar el 21 de març del 2006 amb un "just setting up my twttr" ("configurant el meu compte de Twitter") del seu creador, Jack Dorsey, és el 2010 un torrent d'informacions, més o menys útils. Ja el fan servir fins i tot els astronautes des de l'Estació Espacial Internacional.

Diversos fenòmens han contribuït a aquest "boom". El Twitter demostra la seva eficàcia per distribuir la informació des del 2008. Al novembre d'aquest any, els atemptats a Bombai van ser el primer acte en directe pel Twitter. La imatge de l'aterratge forçós d'un avió a Hudson, el gener del 2009, es va publicar al Twitter. La revolució verda a l'Iran el juny del 2009, la victòria de Barack Obama i els terratrèmols d'Haití i Xile també van ser explicats en 140 caràcters.

A Catalunya i a través d'aquest portal i del Twitter d'Antoni Bassas hem pogut seguir minut a minut l'actualitat a Haití i l'última gala dels Oscars. I la primera novel·la al Twitter, gràcies al periodista de Catalunya Ràdio Jordi Cervera i el seu "Serial Chicken", fruit de la col·laboració amb els internautes.

El fenomen "follower"

Hi ha, però, altres fites més lleugeres que han tingut una incidència vital en la popularització del Twitter. Per exemple, la imatge del cul de Demi Moore penjada per la seva parella el març del 2009. La senyora Kutcher -així es fa dir en el seu compte– ha arribat a salvar la vida de dues persones que es volien suïcidar gràcies a aquesta xarxa social. Una altra famosa que va provocar una revolució al Twitter va ser Miley Cirus, la popular actriu de Hanna Montana, que va anunciar que deixava la xarxa i va desencadenar una onada de missatges que demanaven que tornés.

Aquest fenomen fan ha contribuït enormement a la popularització del servei. On si no és pot arribar a ser amic i compartir "confidències" amb persones com Bob Dylan, Bruce Springsteen, Bill Gates, Hillary Clinton, David Lynch o Barack Obama? Amb menys transcendència, però també molt coneguts, hi ha Pamela Anderson, Yoko Ono, Arnold Schwarzenegger, Macaulay Culkin o fins i tot Xuxa Meneghel.

A Catalunya també tenim els nostres famosos a la xarxa, tot i que sovint ho són per raons més justificades que no pas Courtney Love. El més conegut és el president del Parlament, Ernest Benach, que ha fet de la política 2.0 la seva bandera. Hi ha més polítics, i Joan Laporta. Hi són els esportistes Andrés Iniesta, Gerard Piqué, Jaume Alguersuari i Ricky Rubio; també Màrius Serra, José Corbacho, Santi Millán, Cesk Freixas i Els Amics de les Arts. Tots a l'abast de qualsevol que els vulgui afegir.

Malgrat aquests quatre anys de trajectòria, el Twitter encara no té la presència d'altres xarxes socials. No l'ha comprat cap dels grans i encara es finança amb capital risc i busca una manera de rendibilitzar amb ingressos el seu creixement. El servei ha tingut alguns problemes de sobrecàrrega en moment puntuals, però quatre anys després continua viu i amb un present brillant.