Washington

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova per 219 vots a favor la reforma sanitària proposada per Barack Obama

Actualitzat a les 21:44 h   22/03/2010

Aprovada la reforma sanitària d'Obama després d'un any de negociacions i un debat intens. Tot i la controvèrsia provocada per la proposta, el text tira endavant amb el vot favorable de 219 congressistes, 3 vots més dels que eren necessaris. Feia dies que Obama ja donava per feta l'aprovació de la llei, que els demòcrates consideren una fita històrica. El debat maratonià al Congrés, de més de 10 hores, ha obligat els parlamentaris demòcrates i republicans a utilitzar tots els recursos al seu abast per fer decantar la votació.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha aconseguit que la Cambra de Representants hagi aprovat aquesta matinada la reforma sanitària, la iniciativa més important del seu mandat en política interna i una de les seves principals promeses electorals.

La llum verda ha arribat després de 10 hores de debat. Ha estat llavors quan la Cambra de Representants ha aprovat per 219 vots favorables i 210 en contra la reforma sanitària que la nit de Nadal ja va prosperar al Senat, una versió menys ambiciosa del que pretenia la Casa Blanca. La majoria demòcrata s'ha imposat en un projecte que estén la cobertura mèdica a 31 milions de persones en un país, els Estats Units, on la sanitat no és un dret universal.

La mesura es considera la reforma sanitària més important dels últims 40 anys. Ara només falta que Obama la signi perquè es converteixi en llei. Eren necessaris 216 vots favorables per aconseguir que la Cambra de Representants acceptés la reforma sanitària i, finalment, n'ha obtingut tres més dels necessaris. Els 176 republicans han votat "no" sense excepcions, perquè consideren que la mesura agreujarà el dèficit fiscal dels Estats Units. La sessió al Congrés ha estat molt intensa i ha començat després de la benedicció sacerdotal de la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi.

Després del maratonià debat sobre la reforma, els congressistes han votat dos projectes de llei diferents. L'un és el que ja va aprovar el Senat nord-americà al desembre, que Obama haurà de signar i convertir en llei, i l'altre, que ha estat el primer que s'ha votat, introdueix una sèrie d'esmenes. El text aprovat es tornarà a traslladar al Senat, on ja s'ha acordat que els demòcrates hi donaran el vistiplau sense canvis i amb rapidesa al llarg de la setmana.

La lletra petita de la reforma sanitària

Els contraris a la llei esgrimeixen raons polítiques i econòmiques, perquè consideren que la reforma augmentarà el dèficit dels Estats Units. És per això que Obama ha hagut de lluitar fins al darrer moment per garantir el suport al "sí" i vèncer reticències de totes bandes, també internes, per tirar endavant una reforma que costarà 940.000 milions d'euros i donarà cobertura a 31 milions de nord-americans que fins ara no en tenien.

Als EUA existeixen dos programes públics d'assistència sanitària: el Medicaid, que proporciona assistència als pobres, i el Medicare, que l'ofereix als pensionistes i jubilats majors de 65 anys. Amb la reforma, el programa Medicaid s'amplia per als que guanyin menys de 16.500 dòlars i a les famílies de quatre membres que guanyin menys de 39.000 dòlars l'any, mentre que el Medicare s'ampliarà gradualment fins al 2020 per incorporar les despeses farmacèutiques, que actualment no inclou. La idea es repartir la despesa entre les farmacèutiques i el govern per què cap beneficiari del Medicare pagui més del 25% de les medecines.

A partir del 2016, tots els nord-americans hauran de subscriure obligatòriament una assegurança sanitària, ja sigui la de la seva empresa o una que contractin pel seu compte. Per estimular-ho, es facilitaran subvencions a tots aquells que guanyin menys de 43.000 dòlars anuals i a les famílies de quatre membres que ingressin menys de 88.000 dòlars. També hauran de contractar assegurances sanitàries privades les empreses amb més de 50 empleats, que podran rebre, igualment, ajudes mitjançant subvencions d'un fons de 600 milions de dòlars. Els qui no ho facin, seran multats.

Un altre aspecte que preveu la reforma és que els fills de fins a 26 anys estaran coberts per les assegurances dels seus pares i, el que és més important, les companyies d'assegurances no podran rebutjar ni nens ni adults pel seu historial mèdic. La reforma posa límit també a les pujades indiscriminades en les pòlisses.

A diferència d'aquí, el sistema d'assegurances nord-americà permet triar el lloc de tractament i els metges. En el cas de l'avortament, així com la sanitat pública espanyola sí que el cobreix d'acord amb la llei establerta, la reforma Obama l'exclou. Ha estat el preu que ha pagat per obtenir el vot d'un grup de congressistes demòcrates.