Washington

Els quatre presidents que no van aconseguir la reforma sanitària

Actualitzat a les 20:09 h   22/03/2010

El president nord-americà, Barack Obama, que demà firmarà la llei de reforma sanitària, ha fet realitat el que no van poder aconseguir els quatre presidents que ho van intentar abans que ell en els últims 65 anys. El primer va ser Harry S. Truman (1945-1953), que va fracassar per l'oposició frontal dels metges que l'acusaven de voler imposar el model soviètic. Després, va intentar-ho Lyndon B. Johnson (1963-1969), que va aconseguir crear el programa Medicare. El republicà Richard Nixon (1968-1974), que volia implantar un model com l'europeu, va topar frontalment amb l'oposició dels seu propi partit, mentre que Bill Clinton (1993-2001) es va estavellar amb el poderós "lobby" de les farmacèutiques.

El president demòcrata Harry S. Truman, set mesos després d'arribar a la Casa Blanca, va pronunciar un discurs al novembre del 1945 en què anunciava el projecte d'un fons públic per garantir l'accés de tots els nord-americans a la sanitat. En aquell temps, el 80% de les despeses sanitàries sortia de la butxaca dels ciutadans. El demòcrata Truman, igual que Bill Clinton dècades després, comptava amb majoria a les dues cambres del Congrés. Però la poderosa Associació de Metges Americans va organitzar una campanya acusant el pla de Truman de seguir la línia de Moscou. I el projecte va fracassar.

Per la seva banda, el demòcrata Lyndon B. Johnson, que va arribar a la presidència després de l'assassinat de John F. Kennedy, va aconseguir el 30 juny del 1966 implantar el sistema públic d'atenció sanitària per a jubilats (Medicare). L'anunci el va fer a Independence, a l'estat de Missouri, la terra natal de Truman, que amb 81 anys va assistir a l'acte i va declarar: "Em sento feliç d'haver viscut fins aquest dia".

El republicà Richard Nixon va intentar posar en marxa una sanitat universal a l'estil europeu. Però els responsables del Partit Republicà hi van impedir.

Pel que fa a Bill Clinton, que va decidir posar a la seva dona Hillary al capdavant de la comissió per a la reforma, es van topar amb el mateix "lobby" de les grans asseguradores a què s'ha enfrontat Obama. 


El Senat ha de debatre ara el complicat paquet de reconciliació

Una vegada Obama firmi aquest mateix dimarts la reforma, el Senat haurà de començar a debatre el complicat paquet de reconciliació -les mesures i acords tancats perquè la llei surti endavant a la Cambra de Representants-, de manera que el president, segons informa "Politico" ja s'ha bolcat a treballar perquè també aquest paquet surti endavant.

Segons una font de la Casa Blanca esmentada per aquesta publicació, Obama ha mantingut ja 92 trobades o converses telefòniques en relació amb la reforma sanitària.