Comentari
Actualitzat a les
12:04 h
23/03/2010
En els últims deu anys, el nombre d'estrangers residents a Catalunya s'ha multiplicat per set. Ahir en vam parlar a l'"Àgora" amb quatre alcaldes catalans que han vist com, en aquesta dècada i sense estar avisats ni preparats, han passat de tenir una immigració que rondava el 3% del total de la seva població a unes xifres actuals que com en el cas de Salt (Gironès) arriba al 43%.
Si gestionar-ho no és gens fàcil, parlar-ne tampoc. I menys encara, amb les càmeres al davant, els focus al damunt i l'aire condicionat a tota vela perquè no es vegi com els sua el bigoti. Els polítics, en aquest tema delicat i on tenen el risc d'enganxar-s'hi els dits, sovint fugen d'estudi ja sigui per l'etern càlcul electoral o pel progressisme de pa sucat amb oli que tants fulls de ruta ha esguerrat.
Sobre la immigració, els partits polítics, com bé diu Patricia Gabancho, no saben gaire com relligar un discurs amable amb la realitat punyent. Els alcaldes, però, són diferents. No són polítics qualssevol. Estan tan submergits en el dia a dia, coneixen tan bé la realitat dels seus municipis, que sí que val la pena escoltar-los.
A diferència dels quadres dels partits que solen pontificar des de la comoditat de la moqueta de les seus centrals de Barcelona, els batlles parlen amb coneixement de causa, amb la necessitat de resoldre els problemes i, com en el cas d'ahir, amb un grau de sinceritat que se'ls agraeix.
A l'"Àgora" d'anit vam convidar els alcaldes de Tortosa, de Manlleu, de Guissona i l'alcaldessa de Salt. Cadascú amb la seva peculiaritat, van saber retratar el nou paisatge social de les seves poblacions, descriure els problemes i esbossar-ne algunes solucions. Qui té el gori més gros és, precisament, l'alcadessa de Salt que, en aquest últim mes, ha vist com el seu municipi (independitzat de Girona ara fa 27 anys), ha estat assenyalat com a "laboratori de l'odi" pel dominical d'"El País".
Iolanda Pineda, però, no s'arruga per més que li dolguin aquestes etiquetes. Fuig del tòpic, diu coses valentes, parla clar i no amaga l'ou en cap moment. A Catalunya li calen joves alcaldes d'aquesta mena, que vagin de cara, que davant d'un problema no mirin cap a l'altra banda i que portin incorporats, de sèrie, el concepte de "civil servant" que tant agrada als anglosaxons.
Fa molts anys, quan en tenia catorze, un jugador del planter del Barça va fer un anunci de televisió mirant a càmera i dient allò de "Soy Lionel Messi, recuerda mi nombre". Em fa l'efecte que, si l'alcaldessa de Salt es manté ferma i no s'esguerra amb discursos partidistes que l'allunyin de la ciutadania, podem ser davant d'una política que valgui molt la pena. Es diu Iolanda Pineda. Tant de bo que se'n surti. Serà un bon senyal per al país.