Qui és qui al Tribunal Constitucional?
El futur de l'Estatut de Catalunya es troba en mans de 10 magistrats. De fet, el Ple del Tribunal Constitucional el componen 12 membres, però n'hi ha un, Pablo Pérez Tremps, que va ser recusat (al febrer del 2007) a proposta del PP, i per tant no pot participar en aquest procés. Un altre, Roberto García Calvo, va morir ara fa dos anys (al maig del 2008) i no se l'ha substituït, perquè el PP i el PSOE no s'han posat d'acord. Un i altre pertanyien als denominats blocs progressista i conservador, respectivament. La seva absència deixa les forces pràcticament equilibrades al ple de l'Alt Tribunal. Però els cinc magistrats proposats pel PSOE, la denominada ala progressista del tribunal, compta amb el vot de qualitat de la presidenta, María Emília Casas, un vot que es pot utilitzar en cas d'empat i que val per dos. En aquest espai trobareu un perfil de cada magistrat. Requadrats en vermell hi ha els que s'emmarquen en l'ala progressista i en blau, els de la conservadora.
MARÍA EMILIA CASAS BAAMONDEMonforte de Lemos (Lleó), 1950. Presidenta del TC des del 2004 i vocal des del 1998. Adscrita al sector progressista. Catedràtica de Dret del Treball. Va arribar al Tribunal Constitucional designada pel Senat. El seu mandat va acabar al desembre del 2007 però es manté en funcions. Sempre s'ha mostrat poc partidària de fer servir el vot de qualitat com a presidenta, però podria fer-lo servir aquesta vegada. Va ser recusada pel Partit Popular perquè el seu marit havia participat en el dictamen sobre la constitucionalitat del text de l'Estatut que havia encarregat la Generalitat. El ple del tribunal va rebutjar la recusació. Els que la coneixen la descriuen com una dona molt enèrgica, tossuda i molt treballadora.
GUILLERMO JIMÉNEZ SÁNCHEZCiudad Real, 1940. Vicepresident del TC. El va designar el Senat i està també en funcions des que va acabar el seu mandat, a finals del 2007. És catedràtic de Dret Mercantil. Sovint l'inscriuen dins el bloc conservador però algunes vegades s'ha desmarcat de la línia d'aquest grup. Aquesta actitud el fa un dels objectius de les negociacions a l'hora de buscar-ne el suport.
RAMÓN RODRÍGUEZ ARRIBASMadrid, 1934. És magistrat del Tribunal Suprem i va ser president de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. Tot i això, en una entrevista, qüestionava el qualificatiu "conservador" amb l'afirmació "tots volem progressar". El Tribunal del Consell General del Poder Judicial el va designar per al Constitucional. Malgrat el seu tarannà conservador, es podria sumar a un consens ampli amb els progressistes i amb Guillermo Jiménez Sánchez o bé ocupar amb moderats de les dues grans posicions una via intermèdia que desplaçaria els dos extrems (els més conservadors i els més progressistes). El seu mandat acaba al juny del 2013.
JORGE RODRÍGUEZ-ZAPATA PÉREZMontevideo (Uruguai), 1948. Magistrat del Tribunal Suprem i catedràtic de Dret Constitucional. Està alineat amb el sector conservador i és dels que es considera més "immobilista" en les posicions contràries al text actual de l'Estatut. Està designat pel Senat, però el seu mandat va acabar a finals del 2007. La Generalitat el va recusar perquè va fer un estudi sobre temes relacionats amb l'Estatut. El ple del Tribunal en va rebutjar per unanimitat la recusació. S'ha enfrontat diverses vegades amb la presidenta del Tribunal, a qui retreu la pròrroga del seu càrrec.
VICENTE CONDE MARTÍN DE HIJASToledo, 1940. Magistrat del Tribunal Suprem. Ocupa el sector dur del bloc conservador. És un dels quatre membres del Constitucional que hauria d'haver estat rellevat a finals del 2007. No es compta amb ell per arribar a una fórmula de consens. Va competir amb María Emilia Casas per la presidència d'aquest òrgan.
JAVIER DELGADO BARRIOBarbastre (Osca), 1932. Expresident del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem. Designat pel Congrés dels Diputats. La seva ideologia marcadament conservadora el situa en una posició clarament contrària al text actual de l'Estatut. El seu mandat acaba a finals d'aquest any 2010.
PASCUAL SALA SÁNCHEZValència, 1935. Com Javier Delgado, Pascual Sala va arribar a presidir el Consell General del Poder Judicial. Està designat precisament per aquest òrgan. Està emmarcat entre els progressistes i dins d'aquests ocupa una posició clarament favorable a declarar constitucional la pràctica totalitat de l'Estatut. El seu mandat acaba l'estiu del 2013. Defensa la frase "El que no serveix per detectar els matisos, no serveix per ser jutge".
EUGENI GAY MONTALVOBarcelona, 1946. Expresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola. El Congrés dels Diputats el va designar per al Tribunal Constitucional i el seu mandat acaba a finals del 2010. Està clarament alineat entre els que defensen la constitucionalitat del text estatutari actual. Manté que la decisió sobre l'Estatut no té una demora excessiva i la compara amb sentències que s'allarguen molts anys més. Ha expressat també el seu malestar per la incapacitat de resposta del Tribunal Constitucional a les crítiques que rep.
ELISA PÉREZ VERAGranada, 1940. Catedràtica de Dret Internacional Privat. La va designar el Congrés dels Diputats fins al novembre del 2010. És l'encarregada de redactar els esborranys. El text que estudien ara és el cinquè que se sotmet a consideració. Si no se'n surt, podria deixar la ponència en mans d'un magistrat conservador. Elisa Pérez Vera ha confessat que la seva vocació pel dret va néixer com un gest de rebel·lia per la "injusta inhabilitació" com a advocat del seu pare, represaliat polític i pres del franquisme. En una entrevista al diari "La Opinión de Granada", revelava que li agraden les novel·les policíaques i es relaxa llegint "Harry Potter".
MANUEL ARAGÓN REYESBenamejí (Còrdova), 1944. Catedràtic de Dret Constitucional. El va designar el govern al Tribunal Constitucional i el seu mandat acaba el 2013. Està emmarcat dins el sector progressista però, segons sembla, té molts dubtes sobre la constitucionalitat d'un bon nombre d'aspectes del text estatutari. Està situat en una zona central que podria decantar el resultat de la votació. Té possibilitats de substituir Maria Emilia Casas a la presidència del Constitucional. Ha publicat diversos treballs sobre la figura històrica de Manuel Azaña.
