Comentari
Actualitzat a les
12:43 h
21/06/2010
"La intimitat ja no existeix", asseverava Manuel Castells quan va presentar el seu darrer llibre "Comunicación y poder" tot parlant de la seva vulneració sovintejada. I la frase ressona ara a l'aula magna de la Facultat de Dret de la UB en ple Congrés d'Estudiants de Ciències Penals.
Una sentència que trenca les consideracions exposades fins aquell moment en el debat sobre "Intimitat i noves tecnologies". Una provocació que deixa sense més arguments qui evoca la "tele escombraria" com un element a combatre ara que ja fa uns quants anys que ningú no en parla. Per assimilació generalitzada? Per haver-se demostrat una lluita inútil? Per què hi ha canals que ja admeten obertament que fan televisió per poder emetre anuncis?
En qualsevol cas, els joves de la sala accepten que per ells és perfectament compatible ser universitaris i entretenir-se veient un programa de cor i altres vísceres. No és, doncs, diuen, una qüestió de formació ni de nivell cultural. Per què? Doncs perquè els diverteix, els allunya dels seus maldecaps i els desintoxica de les seves obligacions. A més, la fauna criticada la veuen tan lluny del seu món!
No entenen, doncs, els arguments que els arriben des de la taula. Perquè són els mateixos que s'exposen des de fa anys i que no han estat renovats malgrat la necessitat urgent de fer-ho. Una necessitat fruit de l'esquerda digital que ha separat les dues darreres generacions. Una distància difícil de retallar per part de qui no vol, no sap o no pot posar-se al dia i tampoc no intenta comprendre què representa tot això per a la televisió actual als ulls dels seus nous i poc habituals consumidors. Tenen i prefereixen altres opcions.
Qui pot, doncs, fer entendre que s'ha de combatre els programes que atempten contra la intimitat de les persones als estudiants de Dret si ells ja saben que ho castiga el Codi Penal si algú ho denuncia judicialment? I a més, per què s'expliquen arguments d'ahir a joves que es despullen voluntàriament des de tots els punts de vista, professional i emocional, personal i amical, a les cada cop més prolífiques xarxes socials? Definitivament, l'apagada analògica no va ser tan sols tècnica.