A fonc lent

Quatre anys de cocció no han estat suficients perquè el Tribunal Constitucional cuinés una decisió sobre l'Estatut de 2006. Sembla que la proposta de sentència que havia preparat com a ponent la magistrada Elisa Pérez Vera -un text que preveia l'anul·lació o la reinterpretació restrictiva de bon nombre d'articles- ha estat considerada massa indulgent per sis dels seus nou col·legues. Després de tres dècades llargues d'estat de les autonomies, després d'un segle i quart de catalanisme, el marc jurídic espanyol segueix sense acceptar que, a Catalunya, una majoria política i social cregui en el concepte de nació catalana i consideri aquesta dotada de símbols (bandera, himne, festa…) nacionals.

L'expectació nodrida des del mateix Tribunal aquests darrers dies, i finalment frustrada, sobre una sentència imminent, és l'enèsima mostra de la manca de respecte del Constitucional envers la ciutadania de Catalunya, els seus sentiments i la seva voluntat política democràticament expressada. Al marge de si hi ha partits que es consideren electoralment beneficiats o perjudicats per l'ajornament indefinit de la decisió, mantenir el futur polític de tot un país en suspens durant sis mesos més, o un any, o el temps que deu magistrats vulguin, no pot sinó desacreditar encara més el Constitucional, fer créixer la desafecció cap al sistema i augmentar els rengles dels que creuen que, amb Espanya, no hi ha res a fer.